Dependències

57638336El militant honora el Partit, sap que la seva és una veritat profunda, arrelada des de l’inici en uns estatuts incontrovertibles. El militant obeeix les ordres del Partit, baldament siguin absurdes i prometin el contrari d’allò que antany promulgaren. Escolta la veu del Líder i tremola d’emoció davant les seves proclames, articles de fe que foraden les consciències i s’imprimeixen en els enteniments febles. “El Partit és més important que les persones”, ressona en l’inconscient col·lectiu. “El Partit ha decidit Y, encara que ahir volia X. Hem d’estar preparats per no-A, encara que ahir defensàvem A”. Les barbes d’Aristòtil no poden resisitir els atemptats al principi de no-contradicció que els partidaris-sectaris perpetren sense vergonya. Se senten lliures i pensen que tots els valors de la bonhomia es reflecteixen en el discurs oficial, reguitzell de mots inarticulats que busquen prosèlits disposats a seguir acríticament la buidor en si. Opinen que la tolerància és un gran valor i castiguen les dissensions, el pecat de trencar la disciplina de Partit. Com pot equivocar-se el Partit si és l’encarnació de la Veritat Absoluta? Dir no als que tenen cura dels militants és l’assassinat del pare primordial. El pensament lliure és el motiu de la militància i paradoxalment la seva és la manifestació d’un nou esclavatge, la dependència pura de l’aparell, els que neden en l’abundància aprofitant-se dels pobres que militen per una il·lusió sincera, alienats en la podritud dels hipòcrites. El futur serà dels esperits lliures, individus que construiran un nou ordre polític i que seran triats sense la cotilla de les organitzacions sectàries. La democràcia serà la pàtria dels millors i no el paradís dels mediocres.

Inspirat per un gran article

El meu Netvibes

Anuncis

5 pensaments sobre “Dependències

  1. Molt Marxista-Leninista tot plegat. La subordinació de l’individu a la doctrina del partit, sense una escletxa per la discrepància i el debat, no crec que sigui el rumb que ha de prendre la política i els partits en el s.XXI .
    L’individu pertany a un grup per que s’hi identifica, i creu que pot aportar/canviar alguna cosa, igual que el grup també moldeja l’individu per a que encaixi millor i pugui desenvolupar unes tasques que beneficiin al grup. Però l’individu, essent crític, ha d’assumir que la pertanyença a un grup és quelcom que ha triat lliurement, i igual de lliure ha de ser a l’hora de deixar-lo si no hi ha cabuda pel debat i el canvi, i les seves espectatives s’han vist troncades.

    Salu! i bentrobat de nou 😉

  2. Totalment d’acord, Xavi, per això defenso l’obertura dels partits a la societat i no el tancament al pensament lliure i divers. Sovint les opinions dels aparells semblen teledirigides, lluny del criteri de la societat civil. No és un escrit contra la militància (ni de bon tros, jo també en sóc, de militant), sinó una crítica a la manipulació exercida des de les altes esferes.

    El compromís polític és necessari, des de la pluralitat i la tolerància.

    Una abraçada!

  3. La majoria sempre és MENYS que l’individu quan s’entesta en no defensar la diferència/discrepància d’aquest.
    Us heu fixat que, especialment, els partits polítics, alhora que tota gran organització, sempre tenen excuses per no ésser responsables de res?

  4. Retroenllaç: Pack de nadal. Llibres per ésser llegits. « El meu primer esborrany

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s