Morir als vint-i-sis

jark4

Deixar el món amb vint-i-sis anys, en plena joventut. La fortalesa d’un esportista que sembla infinita, a punt per devorar el món a passes gegantines. Déu de vacances, com quan mor un infant (la més trista de les desaparicions, ordida per un geni maligne que malda per trencar l’equilibri d’un món ja fràgil). Deixar el món de sobte, avisant per un fil telefònic a l’estimada que serà una mare trista. Deixar el món amb totes les històries per escriure, amb el llibre de l’existència tot just obert, caràcters esparsos d’indefinida seqüència. Un cor que deixa de bategar i que aboca el dissortat a l’anihilació, a la destrucció que Parmènides creia impossible. Massa esforços o manca de previsió mèdica: la medicina encara no és disciplina d’endevins i els esportistes semblen soldats d’una facció especial dotada de poders sobrehumans. La gran salut de Nietzsche no existeix i va ser un gran sarcasme pronunciada per l’artista tràgic. Viviu i deixeu-vos d’històries, que aquesta travessia porta sorpresa i en qualsevol moment ens deixa sense navili, com a nàufrags perduts en l’oceà de la desesperança.

Anuncis