El retorn de la veu d’un temps

1 de juliol de 2009, fa exactament una setmana. Poble Espanyol. Mentre uns es recuperaven de l’espectacle i la complexitat de la posada en escena de Bono i els seus amics i es preparaven per al segon concert, Roger Hodgson, vell colíder de Supertramp i veu distintiva, actuava a Barcelona sense fer soroll, amb la simplicitat com a valor, lluny de la majestuositat dels estadis dels anys setanta i d’aquell París memorable. Segueixo creient que algun dia tornaran a tocar junts: el mateix Roger va afirmar en una entrevista que era una possibilitat (coneixent les diferències amb Rick Davies, dir que és possible és que potser ja hi han parlat). Es tracta d’un músic excepcional i d’un cantant amb veu prodigiosa: difícil tasca tenia, però, Aaron McDonald per emular l’elegant pianista Davies i el saxofonista Helliwell, el showman en els antics concerts. Com que Hodgson ja sabia que la gent volia escoltar els èxits de Supertramp, gairebé totes les peces van ser de la mítica banda, amb alguna excepció, coincident amb els moments més fluixos de la nit. Sens dubte, una actuació més completa que la de l’any passat, al Festival de Porta Ferrada, ja que s’hi afegiren temes com A soapbox opera, Even in the quietest moments, l’emotiva Lord is it mine i les progressives Child of vision (el vídeo encapçala el post) i Fool’s overture, una de les meves cançons preferides de sempre.

Us deixo el set list (compareu amb el de l’any passat):

Take the long way home (Breakfast in America, 1979)

Give a little bit (Even in the quietest moments, 1977)

Lovers in the wind (In the eye of the storm, 1984)  (*)

Hide in your shell (Crime of the century, 1974)

Teach me to love again (inèdita)

Easy does it (Crisis, what crisis?, 1975)

Sister moonshine (Crisis, what crisis?, 1975)

Rosie had everything planned (Indelibly stamped, 1971)

A soapbox opera (Crisis, what crisis?, 1975)

Along came Mary (Open the door, 2000) (*)

The logical song (Breakfast in America, 1979)

SEGONA PART:

The meaning (Crisis, what crisis?, 1975)

Breakfast in America (Breakfast in America, 1979)

Child of vision  (Breakfast in America, 1979)

Lord is it mine (Breakfast in America, 1979)

Even in the quietest moments (Even in the quietest moments, 1977)

Don’t leave me now (Famous last words, 1982)

Dreamer (Crime of the century, 1974)

Fool’s overture (Even in the quietest moments, 1977)

School (Crime of the century, 1974)

It’s raining again (Famous last words, 1982)

(*) Temes que va editar Hodgson en solitari.

Anuncis

Un pensament sobre “El retorn de la veu d’un temps

  1. Retroenllaç: La música d’un temps « Meditacions des de l'esfera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s