Alguns obsolets encara pensen que Internet és un joc de quatre arreplegats que es troben per minúcies. Pensen que les xarxes socials són un atac a la privacitat i que hauríem de prohibir el flux lliure de la informació. Creuen que la cultura no és lliure i que caldria prohibir les connexions als usuaris més arrauxats, que no paren de baixar continguts sotmesos als sagrats drets d’autor. Els que defensem la xarxa tenim clar que la interconnexió global d’ordinadors és l’invent del segle (o potser del mil·lenni?), malgrat que es poden detectar disfuncions o errades que són fruits de la fal·libilitat humana (en el món offline no errem mai?). I les xarxes d’interacció virtual han esdevingut un instrument per oferir una veu a aquells que l’han perdut, per culpa de governs amb ànsies totalitàries i de control omnipresent de les consciències. Els missatges dels manifestants iranians han travessat les fronteres gràcies al Twitter i dels internautes estrangers que han compartit els seus servidors. El ciberactivisme d’aquests intrèpids topa amb el tancament mental dels que encara creuen que els ciutadans poden ser vulnerats impunement sense que ningú no se n’assabenti. Amb Internet tots ho sabem i tenim l’oportunitat de denunciar-lo. La revolta 2.0 ja és aquí! Els manipuladors tradicionals es troben perplexos davant la revolució dels bits. Com ja sentenciava Albert Camus en el seu famós L’homme revolté, el cogito de la nova època ha de ser el “Je me révolte donc nous sommes”, jo em revolto des del meu enclavament virtual, per consegüent, som una sola veu que s’alça contra la tirania a la recerca d’una nova llar social i política.
Meditacions des de l'esfera 