La salvació

73329350

Sempre queda el blog per salvar-nos. La talaia des de la qual ens adrecem al món. En aquesta primavera que s’obre camí en un tapís de llum bloguegem per demostrar que encara hi som, que ens queda força semiòtica, que no ens ha devorat el sistema burocràtic de l’entorn amb la seva piconadora impàvida. Sabem que els grafemes s’arrosseguen per la pantalla com formigues que transporten grums de veritat i que els enllaços són aus migratòries que travessen el cel de les pàgines tot anticipant el saber de l’altra banda. Bloguegem, sí, per no estar morts, per aclarir que les absències són pauses que els analògics ens obliguen a mantenir amb llur energia tirànica. Visitem les xarxes socials perquè no reclamen esforç, perquè ens diverteix avisar del que fem mentre descansem d’altres activitats. Però el blog reclama esforç, dedicació, perseverança, fins i tot quan els ulls es tanquen després d’un dia sense treva. Els aristòcrates virtuals han de continuar governant aquest espai intel·lectual. Si no ho fan, els apologistes del fragment  trivial colonitzaran la nostra petita riba literària.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s