Flux sense reflux

Avancem pel camí de l’existència a voltes nerviosos a voltes massa atabalats amb el desig de fer tot el que planejàvem però sense esma mirem l’horitzó en què es dibuixa la senectut quan serem embolcallats en un taüt d’oblit per aquells que una vegada ens van considerar uns referents d’un canvi d’època mireu-los els fatxendes que construeixen il·lusions i que un dia també davallaran ineluctables per la riba dels miserables desintegrats per les lleis de la natura que regeixen tota bestiola vivent fins i tot la substància spinoziana que es creia invencible des de la seva esfèrica jactància on la creació i els ens creats eren tot u i el múltiple gaudia de la mediocritat dels modes no va ser bona idea posar-se a viure amb la consciència de la mortalitat treballant sense lleure i amb l’obsessió de ser alguna cosa per després expirar i no ser res sinó tan sols un flux sense reflux.