Per què la normalitat? Per què no romandre en un estat de revolta permanent contra un món sense llibertat? Adéu al bloqueig de la IP i retorn a la vida quotidiana del blog, rutina dels bits que juguen amb el cosmos noètic. Estic content de tornar a visitar l’espai d’administració sense visites anònimes plenes de publicitat. Em plau adonar-me que l’espai obert en aquesta contrada ciberespacial està com el vaig deixar quan uns malfactors van enfosquir el senyal, ignorants de l’activitat neuronal que destil·len els blogaires enamorats de l’escriptura lliure. El món analògic ha mort però molts no ho entenen: són els que lloen encara les lleis concebudes des dels codis obsolets en paper i que no poden capir que una nova època està naixent. No es poden posar tanques als impulsos elèctrics en distribució telemàtica: algú els hauria de blasmar i ofendre públicament. Una nova vida batega en l’interior dels que somien desperts, confiats en què el camí serà net de matolls i que la virtualitat triomfarà al costat de la carronya dels tribunals visibles.
Meditacions des de l'esfera 
ben retornat