Nodridora

84055206

La veritat és un cos de dona que il·lumina la foscor. Clares i distintes són les sines gràcils que ensopeguen amb el lleu i breu teixit que les embolcalla. La certesa són uns ulls verds que imaginen la bella serenor d’una tarda al costat del mar. No vull resistir-me a ser conquerit per aquesta allau de seguretats que m’ofereixen un recer enmig de la tempesta i les torbacions. És ella la veu de l’immutable. Vull capbussar-me, d’una vegada i per sempre, en el seu líquid nodridor.

Anuncis

3 pensaments sobre “Nodridora

  1. Aaaahh! la veritat!! un ent més versionat que el propi Déu (si existeix). Més fràgil que un nadó i més destructiu q cap arma iventada. Pot fer caure imperis, destruir persones, canviar el món. La persona está programada instintivament per a suportar les pitjors condicions de vida, xo no está concebuda per a la veritat doncs només veu el que veu i no el més enllà, territori de la veracitat. Algunes escritures representen la mort com el pas per a poder arribar a la veritat, on es lleva el vel gris que envollcalla tot.
    En resum, la persona ha de…transmutarse, alliberarse dels llaços que ella mateixa ha creat per aferrarse al terra i no volar, ha de sortir de la gàbia en que s’ha ficat per seguretat i estendre les ales de la contemplació sense cap por (contemplació no en sentit de seguir el camí d’un ent suprem).

    És molt grat tornar a rotllar el cap amb akests textos com fa temps 🙂

  2. DESITJABLE SERENOR

    La veritat i la certesa com allò sempre anhelat. L’immutable en forma de veu femenina. Demèter, disposada a subministrar l’aliment a l’home, encisat aquest per les sines nodridores de la seva deessa. Certament, desitjable serenor (o potser la veritable serenor sigui el no desig de cap nodrissa externa?). De totes maneres, l’home acostuma a cercar allò que el nodreixi en tots els seus aspectes: físics, mentals, emocionals i espirituals. Potser també podríem parlar de la fe com a substància nodridora, la fe com allò que il.lumina a l’ésser humà. Però, deixant de banda els problemes de la fe, ja prou misteriosos, quin seria llavors el recer de les dones Demèter – nodridores? Per casualitat, l’home a qui hem de nodrir? L’home a qui hem de conquerir? I és que, nosaltres, les dones, també som a la recerca de quelcom que ens serveixi de refugi. Perquè ve’t aquí que tots estem perduts, o com diu el text, enmig d’una tempesta, si més no, de torbacions quotidianes. Tot és mutable, ho sabem. Per aquest motiu, cadascú escull el seu objecte del desig de l’immutable, per tal de capbussar-se de plé en aquest, d’una vegada i per sempre, en un intent desesperat per a salvar-se (de les nostres inseguretats? pors? anhels?). I aquest és un acte (conscient o inconscient)inherent a l’ésser humà. Això vol dir que cadascú, en la seva pròpia recerca, ha de nodrir-se del que pugui, i com pugui, ja sigui de l’amor o de l’odi, de l’egoisme o de la tristor. Veure la llum on es pugui veure la llum. Necessitem un líquid nodridor per viure. I així, tenir la certesa de l’existència d’un recer imaginari (i alhora tan real)que ens alleugi de la càrrega de viure(cadascú en coneix la seva) o bé, dit sense dramatismes, crear-nos un recer que ens pugui alleujar, simplement, en moments tèrbols o de torbacions; puntuals, eventuals, fixes o permanents, i malauradament, inevitables. Hem d’aconseguir veure la bella serenor, per exemple, d’una tarda al costat del mar. Sí. Tanmateix, em pregunto si nosaltres no serem pas aquest mar, profund i insondable, de vegades tranquil, de vegades revolt (com la nostra ànima). Em pregunto si aquest mar-ànima no és, potser, el nostre propi mirall. O, si el terme ànima no és el més adient, diguem-li llavors, com per atzar, condició humana, tan necessitada aquesta de nutrició i de seguretat.

    Penso que la veritat és el recer universal de l’ésser humà. I penso que la veritat és a tot arreu. Només cal que qui miri, sàpiga veure-ho.

  3. Retroenllaç: Beure « Meditacions des de l’esfera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s