Sense qualitats

83491101

Sense cap gràcia, sortia cada dia de casa seva per anar a la feina. Duia una cartera de pell que li havien regalat els seus pares i en el seu interior s’aplegaven papers en desordre perpetu. Arribava a la feina cinc minuts abans que els companys, potser pensant que tindria alguna compensació en forma d’ascens, però topava periòdicament amb l’oposició del director, per al qual la crisi havia començat vint anys enrere. Vuit hores davant la pantalla de l’ordinador teclejant estranys caràcters que es diluïen amb el cansament, figures barroques dibuixant llàgrimes negres de desesperació. No tenia cap gràcia i la seva feina era un absurd, al costat de dones estupendes que es prometien amb nois joves d’ulls verds i que mai no li dedicaven cap somriure, a ell, fracassat en l’amor, en el joc i en el treball. Gaudia amb els SMS que li adreçava el seu amic de l’escola, retrobat a la xarxa social, i plorava per les nits mentre eixugava les frustracions amb els llençols mullats del sexe solitari. La seva vida era una tragèdia diària, atès que no posseïa la qualitat de la seducció, ni tan sols amb la veïna que s’havia divorciat tres mesos enrere. Volia ser feliç i temia que els anys s’esmunyirien sense remei  buscant una tomba confortable. No en tenia prou amb els plaers esparsos del cap de setmana: les pel·lícules ja no l’omplien i a la discoteca el soroll era eixordador. Es feia gran i el cap clarejava: lleus onades de cabell deixaven veure la pell blanca de la testa inescrutable. Desitjava que arribés el dia en què pogués editar el perfil del Facebook i posar que es trobava “En una relació”, però l’únic lligam seriós que mantenia era amb el seu gat, un persa tranquil que no oferia massa tendresa a un amo que s’enfonsava. “Un dia d’aquests desapareixeré sense deixar rastre”, repetia amb insistència mentre mirava les notícies de TV3 i un senyor de color que havia conquerit el cor dels americans. De sobte, una buidor infinita envaí el seu rostre, que féu davallar el seu cos com un titella malaltís. Renuncià a la vida, amb un somriure sarcàstic al rostre i una rosa de sang al pit.

Anuncis

4 pensaments sobre “Sense qualitats

  1. Un retrat prou realista de la frustració de molts membres de la nostra societat actual, cada vegada més asèptica i asocial. Enhorabona, Enric! SaRa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s