L’Enriquet

Enric Torrents Murgarella va ser alcalde de Sant Fost durant la Segona República i la Guerra Civil. Molt conegut a Sant Fost, aquest pagès compromès en el difícil món de la política, havia nascut l’any 1899 i era fill de Can Toni (barri del Sot). El seu germà Jaume també va ser alcalde, tot i que entre ells hi va haver una forta confrontació ideològica, atès que si l’Enriquet -com era conegut popularment- defensava una ideologia d’esquerres, Jaume es trobava situat a la dreta. Ambdós fins i tot es van alternar en el poder. L’any 1931 Enric Torrents es trobava integrat en el Centre Catalanista Republicà i va assolir la victòria a les eleccions de 1934 sota les sigles d’ERC, imposant-se curiosament al seu germà. Donà suport a la proclamació de l’Estat Català per part del president Lluís Companys, fet que li costà la destitució. Accedí a l’alcaldia com a gestor Ramon Gassó Escuder i de 1935 a 1936 la recuperà un altre cop l’hereu Jaume Torrents. L’Enriquet pogué tornar al poder després de les eleccions de febrer de 1936. Encapçalà el municipi durant els anys de la Guerra Civil, després de l’ignominiós atemptat contra la legalitat republicana. Fou una persona decidida i valenta i amb una integritat moral fora de l’habitual. Com assenyala l’historiador local, Xavier Pérez, “va intentar salvar i protegir la vida dels veïns que estaven perseguits o amenaçats per causa de llur ideologia o posició social. Com a exemple, podem dir que, segons ens va explicar un testimoni, l’Enric Torrents, a les poques hores d’esclatar la guerra, va enviar l’agutzil a avisar el capellà del poble. Mn Salvador Balletbó, perquè marxés i s’amagués ja que corria perill la seva vida, cosa que va fer el sacerdot”.  Una persona amb uns ideals ben ferms i amb un compromís per Catalunya, però alhora gens radical i respectuós amb la vida humana. L’Enriquet va ser detingut el dia 27 de juliol de 1939, posat a disposició del Consejo de Guerra Permanente i posteriorment sentenciat per auxili a la rebel·lió militar a dos anys i quatre mesos de presó, dels quals complí onze mesos, ja que pogué sortir el 18 de juliol de 1940. Dedicat al conreu de la vinya i a la caça, passaren els anys obscurs de la dictadura fins que, a les primeres eleccions locals (1979), s’integrà a les llistes de CiU de manera gairebé simbòlica, atesa la seva avançada edat. La democràcia implicava la recuperació de les institucions i de la legitimitat que ell va saber exemplificar, no només des del punt de vista legal, sinó sobretot amb gran integritat moral. L’entranyable Enriquet moria el 12 de juny de 1988 i era enterrat en el cementiri del nostre poble.

Ahir l’Equip de Govern de Sant Fost de Campsentelles (IUSF, CiU, ERC) va aprovar l’erecció d’un bust o estàtua dedicat a Enric Torrents com a mostra d’homenatge i de recuperació de la memòria històrica, tan malmesa després de quaranta anys de segrest totalitari de la llibertat. L’oposició, en una mostra de miopia política i ètica difícilment comprensible, no va estar-hi d’acord. La representant socialista, Josefina Caro, argumentà que això de les estàtues és un tic franquista (en Gerard Piñero en el seu blog en dóna més detalls), i la de Gent per Sant Fost, Montserrat Armengol, va discutir la ideoneïtat de la moció adduint que cal dur a terme un estudi més profund per veure quines personalitats són dignes d’aquest homenatge (estaria pensant en retre homenatge a altres personatges no tan íntegres moralment?). Fer oposició és exercir la responsabilitat, si cal amb crítiques, però admetent que hi ha principis de justícia i de restitució de l’honor que no es poden bandejar. Afortunadament, l’Equip de Govern va estar a l’alçada i no va cometre la flagrant errada de menystenir la memòria. Com va afirmar l’alcaldessa, no podem mirar al futur oblidant el que hem estat. L’Enriquet va saber ser-hi. El post és seu.

Fonts:

  • Diversos Autors: Diccionari biogràfic d’alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers. Data de consulta: 14 de gener de 2009. <URL: http://www.museugranollers.org/alcaldes/index.htm>
  • Pérez Gómez, X. i F. (1990): Sant Fost, història d’un poble. Dels orígens a la Guerra Civil. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.
  • Pérez Gómez, X. (2007): “L’alcalde Enric Torrents L’Enriquet“, a Campsentelles, 10 (desembre 2007). Sant Fost de Campsentelles: Centre d’Estudis Santfostencs “Amics de Cabanyes”.
Anuncis

Un pensament sobre “L’Enriquet

  1. Normalment, no escric en aquest món de participació ciutadana universal, per molts motius tant personals com professionals, però no he pogut mantenir el meu anomimat en llegir les paraules de l’Enric.

    Sé el que significa treballar i demostrar com estimes el teu poble, perquè l’estimes, sense preguntar i sense saber per què, però el sentiment hi és. Admiro moltíssim persones com l’Enriquet que han donat el tot només per ser santfostencs i han ajudat a persones d’ideologia totalment oposada a la seva només perquè vivien en el seu poble.

    Crec que n’hauríem d’aprendre tots, d’aquest exemple, avui que estem vivint temps on la vida humana es valora per la ideologia.

    Quina llàstima sentir que no val la pena recordar a persones tant magnífiques i extraordinàries com ell.
    Només dic que els errors ens fan ser més perfectes, si existeix la perfecció.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s