Pensament lliure

Es pot dissentir profundament de la intervenció israeliana a la franja de Gaza sense ser antisemita. Es pot censurar la política de Bush a l’Iraq sense ser antiamericà. Es pot criticar l’actitud del tripartit davant el finançament i això no ens converteix en anticatalans. En els darrers dies a la catosfera i en diferents ambients del Facebook amb la pell massa fina s’ha instal·lat la idea que la crítica de l’actitud de determinats grups humans (en aquest cas, el govern d’Israel i el seu exèrcit, institucions a les quals no es redueix el judaisme ni de bon tros) equival a posar-se en contra de tota una cultura i, per tant, a mantenir una actitud etnocèntrica i fins i tot racista. Fer ús del pensament crític esdevé, per obra i màgia d’aquests prestidigitadors de sentiments, un crim contra la humanitat, amb la qual cosa els que pretenen fer-se respectar delimiten la frontera d’allò que pot ser pensat i blasmen l’actitud d’aquells que s’adrecen a l’àgora virtual a discutir lliurement sobre els vicis i misèries humanes, que afecten a tots per igual i que no són privatius d’una cultura concreta.