Mireu-la

object

Mireu-la, ella, lliure de consciència, esclava de l’opacitat. La cosa ens mira sense ulls i en la seva íntegra presència balbuceja a cops de fenomen. És objectiva perquè no és un jo i roman immòbil si no hi ha un ens motor que l’ajudi a traslladar-se. Gaudeix de la manca absoluta de sensibilitat i és només en funció de l’intel·lecte gasiu posseïdor de la intencional obertura al món. Mireu-la, com s’enfronta a la subjectivitat amb la supèrbia que només mostren els abandonats a si mateixos, coneixedors de la privació que els és inherent. Mentre em pregunto, insolent, sobre el sentit de l’existència, ella ja s’ha adormit en un coixí d’essències mortes. Res com la indiferència per suportar les torbacions alienes, tremolors en l’esperit dels humans transparents.

Advertisements

2 thoughts on “Mireu-la

  1. I jo soc igual que ella, tret que els meus estats mentals, causats pel no-jo, em fan observador de mi mateix, fent-me creure superior qualsevol objecte.

    La única diferència està en la complexitat del sistema.

    Salut i bon any!
    a.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s