Mireu-la

object

Mireu-la, ella, lliure de consciència, esclava de l’opacitat. La cosa ens mira sense ulls i en la seva íntegra presència balbuceja a cops de fenomen. És objectiva perquè no és un jo i roman immòbil si no hi ha un ens motor que l’ajudi a traslladar-se. Gaudeix de la manca absoluta de sensibilitat i és només en funció de l’intel·lecte gasiu posseïdor de la intencional obertura al món. Mireu-la, com s’enfronta a la subjectivitat amb la supèrbia que només mostren els abandonats a si mateixos, coneixedors de la privació que els és inherent. Mentre em pregunto, insolent, sobre el sentit de l’existència, ella ja s’ha adormit en un coixí d’essències mortes. Res com la indiferència per suportar les torbacions alienes, tremolors en l’esperit dels humans transparents.