Relacions humanes

83896711Aristòtil (a la Política) proclamava la família com la primera forma d’agrupació humana, en la qual els individus mascle i femella tendeixen a la procreació i a la satisfacció de necessitats bàsiques. Però aquesta no és l’única forma de relació i de configuració del tracte convivencial humà. Múltiples xarxes de persones apareixen en el món contemporani i estableixen lligams més o menys profunds, alguns dels quals culminen en estratègies d’aparellament que ultrapassen la cotilla de l’establert per tradició. La família nuclear, ja ho exposava Marvin Harris, “satisfà les necessitats sexuals i redueix la força pertorbadora de la competència sexual”, “garanteix la protecció de la dona durant l’embaràs”, “és essencial per a l’endoculturació dels nens d’ambdós sexes” i “la divisió sexual del treball fa més eficient la subsistència” (M. Harris, 1990: Antropología cultural. Madrid: Alianza, pàg. 187). Tot i així, Harris incideix en el fet que “ningú no sap els límits als quals han de reduir-se  les institucions domèstiques humanes per satisfer la naturalesa humana i complir amb eficàcia les funcions assenyalades més amunt” (ibid.). Una persona pot ser feliç en el marc d’aquesta relació familiar, però això no implica que sigui una forma universal, immutable i necessària. La mort d’un dels cònjuges converteix una família clàssica nuclear en una de monoparental i el divorci pot afavorir les famílies reconstituïdes un cop s’estableix una nova relació. El dret de tothom a constituir una família i tenir descendència ha de ser protegit per l’Estat i ha de ser legitimat moralment i jurídica. L’amor pot ser etern o no i els individus han de poder refer llurs vides amb nous horitzons. Joan Pau II, citat per l’ínclit Rouco Varela, afirmava que el futur de la humanitat passa per la Família i tenia raó, llevat d’un petit detall: el futur de la humanitat passa per les famílies, lliurement constituïdes, plurals i amb plena consciència de la seva contingència. Les relacions socials no són sòlides àncores sinó xarxes líquides (tot recordant Bauman): és bo tendir a la solidesa, però la convivència genera disfuncions que sovint no admeten estructures rígides sinó un continu replantejament. M’agradaria que la meva relació conjugal fos sempre sòlida (sóc un romàntic!) i tant de bo s’esdevingui segons el meu desig; això no obstant, res no garanteix l’estabilitat perpètua, ja que nosaltres, bípedes irracionals sense plomes, estem governats pel principi d’incertesa.

Anuncis

Un pensament sobre “Relacions humanes

  1. Quan un és sòlid en les seves creences no té cap problema en admetre la liquidesa com a possibilitat de vida. El que és bo per a nosaltres no té perquè ser bo per els altres, ni tan sols bo per nosaltes mateixos demà. Crec que tothom ha de viure i deixar viure lliurement als demés.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s