Davallant lentament

Davallem lentament cap al capvespre de l’indeterminat. La nostra existència és un bri contingent que es construeix a partir de sentiments i emocions. El dolor és proper i el retorn a l’anorgànic un pas natural que no volem comprendre.

Ens vas donar un bon ensurt. Amb la teva consciència lleu vas entrar, per uns moments, en el terreny de la perplexitat somàtica, en la portalada de la insuportable torbació de l’ànima. No volíem que te n’anessis, que abandonessis aquesta terra de lladregots per visitar l’abisme. No volíem que inundessis de llàgrimes la nostra llar comuna. Vas aturar la teva consciència lleu i vas oblidar l’oblit, el teu estat promulgat per un demiürg pervers. Una davallada progressiva se t’enduia fora de les coses tangibles, lluny de les faccions estimades i de les complicitats madurades amb els anys. No volíem que te n’anessis, et volíem i et volem perquè ets el nostre heroi.

Anuncis

2 pensaments sobre “Davallant lentament

  1. Retroenllaç: Simplicitat « Meditacions des de l’esfera

  2. Retroenllaç: Prova WP » Blog Archive

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s