Xerrada sobre eleccions

Avui hem tingut el plaer de comptar amb la presència a la nostra escola de Xavier Tomàs, assessor de comunicació política del grup municipal de Convergència i Unió a l’Ajuntament de Barcelona, per tal d’impartir una xerrada a l’alumnat de Batxillerat sobre les imminents eleccions als Estats Units. Hi ha un grup de segon que està realitzant un treball sobre el tema que es va concretar la setmana passada amb una exposició als seus companys dels programes del Partit Demòcrata i del Republicà. Tomàs ha estat molt puntual i hem pogut parlar una estona de comunicació, política local i fins i tot de com les TIC hi poden incidir. Ha presentat un PowerPoint amb moltes animacions -i de gran actualitat- que ha combinat amb referències destinades a desfer alguns dels tòpics existents sobre el president dels Estats Units i sobre la democràcia americana, de la qual ha dit que és la millor del món. Les eleccions presidencials són sobretot eleccions locals, ja que es juguen en el territori i es combinen amb referèndums sobre els temes més diversos (quan en farem aquí?), els partits no funcionen com a Europa, ja que són plataformes en les quals hi caben matisos ideològics diversos i no posseeixen la figura del militant. Alhora ha comentat el finançament i les donacions de campanya i de com han evolucionat amb el pas del temps en els equips d’Obama i McCain i, al mateix temps, ha analitzat els moviments en les enquestes en funció de fets rellevants com la crisi financera. Ha glossat el poder dels estats, d’acord amb el sistema federal, i ha posat com a exemple el fet que el president Bush (molt culte ell) està en contra de la teoria de Darwin però no té cap poder sobre els continguts dels llibres de text, que es decideixen en funció de la legislació estatal. Després de quaranta minuts de presentació, els alumnes i les alumnes han pogut formular els dubtes pertinents.

Gràcies, Rubèn Novoa, per proposar en Xavier!

Anuncis

5 pensaments sobre “Xerrada sobre eleccions

  1. Tot just acabo de veure pel 33 un reportatge biogràfic dels dos candidats. Com envejo aquests alumnes per poder escolar a algú que els expliqui com funciona la política dels EUA, tan diferent a la d’aquí i de la que tan sovint en fem comparacions errònies des d’una perspectiva massa europeista.

  2. Retroenllaç: Podcast sobre les eleccions americanes « Meditacions des de l’esfera

  3. Benvolgut Enric,

    He de dir que la primera impressió del teu post, en va deixar una mica parat, en va semblar impròpi dur un assesor d’un partit en concret, tan identificable, a parlar amb adolescents, penso que un institiut públic seria com a mínim bastant més complicat.

    Llavors en vaig posar a pensar, en la conversa que vaig tenir amb el director de l’institut del teu poble quan un partit polític li va demanar llogar-li el gimnàs per a fer un míting electoral, i en les paraules de la meva admirada Marta Mata (no només l’ànima de l’Associació Rosa Sensat, sinó entre d’altres diputada i senadora socialista), o en el despatx d’un director d’ies on vaig ésser aquesta setmana, i el quadre de Companys que el presidia, en fí que està clar, no és que ho digui jo, ho sap tothom: l’educació no és neutre, el que potser no sap tothom, és que segurament tampoc és cap valor prentendre ser-ho.

    Així, en aquesta posició, vaig entendre el teu post!

    Una salutació

    Ricard

  4. Hola, amic Ricard:

    L’objectiu de portar en Xavier Tomàs va ser simplement per oferir una xerrada sobre les eleccions americanes: les sigles en aquest sentit eren secundàries i només es pretenia informar sobre un tema d’actualitat i ampliar-lo per als alumnes que l’estaven treballant. Buscàvem un expert en aquests temes i el vam trobar. No acabo de veure per què aquesta obsessió pels biaixos ideològics: els alumnes de batxillerat són prou grans per comprendre el pluralisme i educar-los és també fer-los créixer en la tolerància i el respecte a les opinions d’altri. Hem d’evitar que siguin ignorants polítics: de fet, el curs passat vam organitzar una taula rodona amb el tema “Joves i política”, en la qual van intervenir exalumnes de l’escola que s’havien compromès amb algun partit (vam comptar amb participants del PSC, CiU, IC i PP, ja que el d’ERC al final no va poder venir). Penso que no s’ha d’amagar aquesta realitat, sinó reflectir-la en la seva naturalitat, això sí, sense manipulacions ni demagògies.

    El ζῷον πολιτικόν d’Aristòtil és encara ben viu.

    Una abraçada i feliç diumenge!

  5. Hola Enric,

    Ja que hi som he de dir-te que una de les coses que sempre m’ha fascinat de la societat amèricana, és que quan algú se’t presenta de nou, o li preguntes a que és dedica, pel general, sempre et fan una disertació sobre el que els agrada, i en que pasen la major part del temps, així per exemple no és d’estranyar, que algú et digui que es dedica a veure la tv , o a jugar a beisbol, o a llegir, etc. No et diuen en que treballen, ja que la seva dedicació laboral és complementària a la seva vida, ben al contrari que els mediterrànis.

    Així per exemple si fòssim a EEUU (afortunadament som a Catalunya) en Xavier Tomàs ,es presentaria i fora presentat com a expert en l’estudi del sistema electoral americà, i no com assesor de CIU a l’Ajuntament de Barcelona, de ben segur que en moltes coses la nostra societat és molt més avançada que l’americana però aquestes “cosetes” són dignes d’estudi.

    En fí, amic Enric, és un plaer saludar-te i llegir-te,per cert on puc trobar que vol dir ζῷον πολιτικόν? Francament no ho sé, i google tampoc!!!

    Rècords,

    Ricard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s