Els resistents

Els esperits lliures es neguen a cedir davant els imperatius dels Partits Únics amb pensament únic i consciència sectària. No estimen el ramat, sinó la força que brolla del seu interior i els fa resistents a tota mena de pressions per esdevenir massa, per ser engolits per la majoria estòlida. Golafres de voluntat, cerquen un motiu per desalienar-se, per ser nadius i recuperar el sentit dels orígens. La paraula ha estat vulnerada i necessita una catarsi que manllevi la brutícia semàntica que s’ha instal·lat en els racons de cadascun dels grafemes. El significat s’ha esvaït i ha estat conquerit pels apòstols de la buidor, despreocupats pocavergonyes que han trinxat els mots amb l’estalvi de la missatgeria, empobriment de l’univers i reducció dràstica de la cosmovisió. Les lletres solitàries són formigues que desitgen la companyia de caràcters amants de la seducció. La proposició apofàntica és una excepció en el regne de l’estalvi lingüístic i ja no és susceptible de ser vertadera o falsa, sinó una relíquia que conserven els blogaires de qualitat, artesans de la metàfora i guardians del circumloqui. Ells saben acaronar les oracions subordinades, fins i tot en temps de crisi, i es neguen a ser econòmics amb el llenguatge: una capacitat tan valuosa no es pot deixar en mans d’irresponsables.

Si creus que el meu blog té qualitat, VOTA’M!

2 pensaments sobre “Els resistents

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s