Homenatge a Rick Wright

Ens ha deixat el teclista psicodèlic, l’inconformista que no es volia sotmetre a líders contingents. Rick Wright, el músic a l’ombra, ha mort de càncer. El geni Barrett ja va migrar a la penombra àcida l’any 2006. Diògenes el recordava en el seu post de L’ésser i el bloc el 13 de juliol d’aquell mateix any:

Un diamant boig guspireja entremaliat i s’atansa al bell el vertader i el bo l’àcid malmet la individuació i isola els esperits lliures sabedors de la superioritat de l’excepció davant la norma brillant diamant boig que tortura vells insomnes fracassats per la pèrdua del jo jove eres i el temps transcorre all things must pass tot flueix en l’agregat d’instants que a a la babalà s’esdevenen i irrompen en l’hipotàlem erm àcid eres i en àcid et vas convertir genial tramuntana creativa parires un fluid rosa i altres es van emportar la fama des de 1971 sense ipseïtat vagarejant per un món de representació i la fama dels altres i tu brillant com el sol esmorteït com la lluna buida d’esperança obsessió lisèrgica de porcells enamorats d’una pluja d’estels astronòmica les vaques pasturen encara i el mur és tancat i barrat tant de bo hi fossis i reinventessis la psicodèlia morires fa molt de temps víctima de la teva genialitat aquest món és massa vulgar per als genis cal trivialitzar-se per viure-hi embolcallar-se en el reialme de la banalitat tu no podies ser com els altres havies de sacrificar-te llevar tota convenció i dur el cos al límit a la recerca del ver que jeu en les forces vives de l’univers la teva música és el dionisisme del segle passat brillares com el sol per viure per sempre més en el capvespre.

(Diògenes: L’ésser i el bloc, 13 de juliol de 2006. Citat amb permís de l’autor)

Cançó: The great gig in the sky (Wright), de l’àlbum The dark side of the moon (1973). Concert de la gira P.U.L.S.E. (1994).

Anuncis

Un pensament sobre “Homenatge a Rick Wright

  1. Hola Enric, comparteixo amb tu el gust per la música dels Pink Floyd i la tristesa per la desaparició d’un home menyspreuat davant l’allargadíssima ombra d’en Roger Waters primer i d’en Dave Gilmour després, però que en LPs rodons, treballats en grup i no nascuts d’individus egòlatres i desmesurats, va tenir aportacions excel·lents. Les millors, a Dark Side of the Moon i Wish You Were Here.
    O és que creieu que això de llunÀtic només em venia pel meu signe zodiacal?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s