Escurçons II

Els pitjors ofidis són els que disfressen la seva mediocritat d’atac abjecte, aquells que rere la seva pell freda insulten sense control i amaguen la seva culpabilitat sectària fent culpables els altres dels seus propis vicis humans, massa humans. Escurçons que malden per progressar amb l’ajut dels exabruptes, productes de llengua bífida que es fan via per un sistema respiratori que alena porqueria immunda vessada a pler. L’autoritat moral dels que conserven la seva llibertat i denuncien la baixesa dels mediocres vipèrids és tan gran que als escurçons només els resta tornar al seu cau perdut en la foscúria, on apleguen metzina per a la propera ocasió.

Escurçons I