Causes i efectes

Vodpod videos no longer available.

more about “BBC NEWS | Europe | Many dead in Madr…“, posted with vodpod

Avui tenia pensat parlar del viatge a Lanzarote, una setmana inoblidable visitant l’illa al costat de la família, però no ho faré i ho deixaré per a una altra ocasió, en un post en el qual us presentaré algunes imatges en un nou àlbum. I no ho faré avui per la commoció de l’accident de Madrid, una variació postmoderna del terrorisme en la seva versió econòmica. Abans d’ahir tornàvem de l’illa dels volcans en un vol especial que va patir un retard de dues hores, en un avió molt estret amb uns quants anys de travessies pel cel. Afortunadament el vol va ser plàcid, tot i arribar al Prat a les 3 de la matinada i amb una maleta rebentada. La notícia ens ha colpit especialment, ja que hem pensat en les famílies que tornaven a casa seva o que iniciaven un temps de vacances per alliberar-se de les tensions quotidianes. Marxar per no retornar, per culpa de les línies aèries que volen estalviar i que infringeixen les normes a fi de no veure massa alterat el compte de resultats. El terrorisme de la globalització és aquí, amb la perversa forma d’accident d’aviació. Més de 150 persones que no tornaran i moltes famílies escapçades i sense força per continuar amb la duresa d’una vida injusta. Estrès posttraumàtic i governs que no prenen mesures. Les causes provoquen efectes i la manca de previsió produeix la mort. Qualsevol de nosaltres podria haver estat en aquell avió.

6 pensaments sobre “Causes i efectes

  1. És massa aviat per acusar ningú, ni tan sols se sap encara què hi havia a les caixes negres, ni en quin moment va fallar el motor. Trobo que és molt fàcil plorar els morts quan no són teus, deixar-se portar per tota aquesta voràgine del “morbo” que dóna la mort, i més quan és en grans quantitats i en una tragèdia.Em sembla massa fàcil acusar el capitalisme de ser el culpable del que pot ser un accident… seguint amb fal·làcies així podríem acabar dient que és per culpa del progrés de la mecànica que moren moltíssimes persones en accidents a les carreteres. I tots sabem que no és així.
    Espero que hagin estat molt bé les vacances.
    Saps què penso? Que cada dia es moren milers de persones i no crec que la mort tingui més valor perquè sigui en massa. Perquè tots hem de plorar uns morts i no pensar en els altres? Som uns hipòcrites!
    Petons
    Aquest post em sembla massa dur…

  2. Hola:

    Tens tota la raó, Tals. És un post escrit des de la ràbia i en calent, poc raonat. Cert que no es pot acusar gratuïtament el capitalisme (que no deixa de ser un concepte eteri), tot i que deus saber que la companyia havia dut a terme algunes irregularitats atesa la situació crítica en què es troba. I la millor manera d’estalviar no és arriscar el més fonamental.

    Sobre la mort en massa, es tracta d’un constructe mediàtic que colpeix més en base a la quantitat (és un escàndol parlar de 153 morts, en canvi un mort -que és un mort igual- es converteix en virtut de la “raó” periodística en un fet gairebé irrellevant). I la mort és la mateixa, la que ens lleva la realitat radical i ens enfonsa en el no-res.

    Jo no diria que és per culpa del progrés que moren moltes persones a les carreteres, sinó per culpa de la complexitat del nostre món (hem perdut la simplicitat primigènia: el que hem guanyat amb el progrés mèdic i tecnològic l’hem perdut en virtut del flux que ens aclapara). Ara bé, fabricar ginys que poden superar els 220 km/h és com deixar un fusell a les mans d’algú: només cal que l’utilitzi per provocar un desastre.

    Les vacances, magnífiques. I ja queda menys per tornar a començar.

    Una abraçada!

  3. La veritat és que fa posar la pell de gallina. Perquè l’abaratiment dels vols ha facilitat que la gent viatgi més, però està provocant també aquestes coses. Jo no viatjo gaire, però sempre penso que em podia haver passat a mi o a algun conegut…

  4. M’agradaria saber alguna font per tal de poder fer la hipòtesi que estas en el cert, en aquest cas particular. Perquè jo penso que ho miren i ho remiren tot per tal que no passi res, i que si passa no és culpa de ningú més que de la sort de la vida.

    Salutacios!

  5. Acabo d’entrar al teu blog a través del tauler de WordPress i permete’m citar a Gordon Allport quan va afirmar que un prejudici és estar completament segur d’una cosa que no se sap.

    Sense acritud eh!

  6. Ja m’agradaria a mi estar segur d’alguna cosa. La certesa absoluta és un privilegi dels dogmàtics, que, ja se sap, són els més propers a l’integrisme. Per la meva banda, podeu avantposar a totes les meves afirmacions el “jo crec que…”, no “estic segur de”. Tot i així, els esdeveniments semblen indicar que pot haver-hi alguna cosa fosca en aquest afer, no pas que s’hagi provocat de manera premeditada (no estic dient això), sinó que de petites negligències pot succeir allò que ningú no esperava.

    Cap problema amb les crítiques, Pinucset! D’elles se n’aprèn!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s