Després de l’Expo

Hem tornat ja, del nostre viatge de convivència (una mena de colònies per a adults) a l’Expo 2008 de Saragossa. Una interessant conjunció de propostes sobre l’aigua, tema recurrent (es tracta d’una exposició internacional, no universal) com a fil conductor. El viatge començà el dissabte 28 de juny i es va cloure ahir dilluns, amb una vintena de companyes i un company. Realment he de dir que el passat divendres no vaig tenir un bon dia (no argumentaré les meves raons, ja que podria entrar en conflicte amb algun estament responsable de les PAU), però la sessió intensiva de risoteràpia del cap de setmana em va fer oblidar el mal humor. Feia temps que no reia tant. Els pavellons van ser el pretext per compartir una eclosió d’alegria com si es tractés d’una regressió a l’adolescència. Els nou que finalment vam constituir l’equip búlgar (*) de professors del Sant Andreu no vam tenir cap dificultat en els tres dies d’estada a la capital aragonesa. Ni tan sols les diferents concepcions nacionals que van entrar en conflicte davant la victòria de la Roja (a mi això de la Roja em recorda l’imperatiu arroja, relacionat semànticament amb la vomitera) van poder trencar la unitat de l’equip, que democràticament decidia quan hi havia diferents opinions sobre el camí que calia prendre. El partit entre l’entelèquia i Alemanya s’oferia a l’Expo a l’amfiteatre amb pantalla gegant inclosa: ningú no va gosar barrejar-se amb un exèrcit de banderas rojigualdas. Millor mil cops la cervesa del pavelló belga.

L’Expo em va recordar el Fòrum, aquell invent dels polítics que encara no sabem per què va servir. Gots d’un euro que te’ls podies quedar, quilòmetres d’asfalt sense solta ni volta, propostes d’escassa volada intel·lectual, etc. Tot i així, alguns pavellons van ser exemplars: el rigor i l’aposta pel lleure dels alemanys, la genialitat de les animacions japoneses i coreanes, l’elegància de la cultura grega, la minuciositat de l’artesania jordana, la propaganda turística polonesa (sempre ens quedarà Polònia!) o el joc de miralls i miratges algerià. Sense comentaris el pavelló espanyol: hores i hores de cua per recollir el fast pass amb l’hora de visita i ens trobem amb un vídeo interessant però impossible de veure (no es pot mirar una volta des d’un seient enfocat cap endavant si no es vol acabar amb un collar ortopèdic) i una imitació del CosmoCaixa sense cap gràcia. Res de la literatura ni de l’art espanyols en relació amb l’aigua. Ja sabem que el govern espanyol és de ciències. I de Catalunya, millor no dir res, o tan sols això: un reflex de la crisi illetrada en què ens hem instal·lat en els darrers temps.

(*) Persona que quan diu sí diu no i a l’inrevés.

Anuncis

Un pensament sobre “Després de l’Expo

  1. Retroenllaç: La represa i la xarxa social « Meditacions des de l’esfera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s