Les dreceres del caminant solitari

El caminant mira endavant perquè el camí és llarg. Divaga a voltes perquè vagareja immers en una càlida introspecció. No sap on va. El destí és massa complex per ser comprès i el caminant observa al seu voltant a fi d’esbrinar si hi ha algun parany. Els matolls li impedeixen divisar els contorns de la puresa, la veritat inherent a la recerca humana. Enlloc s’ha des-velat el sentit íntim de les coses que s’escauen. La càrrega feixuga de la mirada tan antiga no deixa capir les noves dimensions del que s’esmuny abans de posseir-lo. Això no obstant, el caminant guaita per si, en algun moment del temps, podrà trobar el bell rere les aparences.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s