Presentació modèlica

La Catosfera Literària

Avui he tingut el plaer de viure una presentació modèlica. En el Casal de Vallromanes (Vallès Oriental), ha vist la llum La Catosfera Literària, la transformació via paper dels framents literaris de cent blogaires que viuen en línia la màgia de l’escriptura. Un llibre excepcional i un avís a tots aquells que pensen que la literatura és cosa de quatre elegits amb editorial. El blog ha democratitzat l’accés a la publicació sense intermediaris i ha esdevingut un planter de primer ordre per als poetes, narradors i assagistes del present. L’acte s’ha iniciat amb la presentació de la regidora de Cultura de Vallromanes, Mariluz Muñoz, que ha donat pas a l’encarregada de conduir-lo, Marina Martori. Hi han intervingut els blogaires Saül Gordillo, Marc Vidal, Toni Ibàñez i l’editor Jordi Ferré. Han exposat que es tracta de literatura 2.0, en la mesura que els ciberescriptors experimenten amb les possibilitats de les eines digitals i els usuaris hi poden interactuar. L’autor ja no depèn d’una editorial que accepti el seu projecte: es troba davant del món i li mostra els seus fragments provisionals en plena llibertat. En els Països Catalans els blogs tenen molta força i hi poden col·laborar per fer sentir el valor de la paraula en la nostra llengua. I el llibre, no cal que us ho digui, és una petita meravella. M’he sentit molt orgullós d’aportar el meu granet de sorra en la catosfera des de l’any 2004 i he pogut recordar la meva vella recerca amb Jordi, de Gumets, i Rubèn Novoa, amb qui també he intercanviat opinions polítiques, tant les autòctones com les referides a les primàries americanes. He conegut l’Agnès Llorens, de Cal Seixanta, amb dedicatòria pixelada inclosa, i la Sandra Marcos, de Verba volant, scripta manent, i també he pogut desvirtualitzar un vell comentarista del meu blog, en Pere Lleixà, persona inquieta i lletraferit ciberespacial. I, al meu costat, la Montse, que ha exercit com a “flamant alcaldessa” (Toni Ibàñez dixit) i ha conegut la seva homòloga de Vallromanes, Maria Cabot, amb qui hem pogut explorar el Casal. Bona música i ritme de jazz amb Jar Band.

No he pogut evitar un estremiment quan, en el PowerPoint inicial, ha aparegut un fragment d’un post blogològic meu, i sobretot quan Toni Ibàñez, en la seva intervenció, ha citat el meu text d’ahir parafrasejant Marx (Blogaires d’arreu, uniu-vos…). I fins i tot quan l’actor convidat, Jaume Comas, ha llegit la part inicial de Possibilitats, el text que vaig escollir per participar en el llibre. Ha estat per a mi un honor formar part d’aquest projecte. És cert que avui els blogaires en català hem fet història. Gràcies a en Toni i l’editorial Cossetània, que ha cregut en la viabilitat d’aquesta aventura.

[Podeu accedir a l’àlbum de Picasa clicant en l’enllaç]