Contra la lògica

Sovint parlem de la lògica com el coneixement propedèutic que fonamenta la resta, la forma de tots els judicis en general i l’embrió del raonament matemàtic. En el nostre llenguatge els mots se succeeixen seguint un ordre, a partir de les regles morfosintàctiques. Hi ha oracions que no poden ser dites i que esdevenen breus interrupcions entre mots que no s’arrelen en una construcció raonable. Però també és cert que en l’art, la literatura, la religió i fins i tot en certa forma de filosofia asistemàtica (preferentment aforística), el lligam amb la tirania de les lleis lògiques desapareix i dóna lloc a l’esplendor del flux vital, el sentiment inconfessable, la contemplació extàtica de la bellesa i la percepció de la veritat apareguda sense la disfressa de la hipocresia racionalista. El vel només pot ser llevat sense prejudicis. Les cotilles ofeguen i acaben matant els esperits lliures. Alliberats, poden recuperar les metàfores fundacionals d’aquell temps en què la vida era un conjunt de versos en moviment.

Das Unlogische nothwendig. – Zu den Dingen, welche einen Denker in Verzweifelung bringen können, gehört die Erkenntniss, dass das Unlogische für den Menschen nöthig ist, und dass aus dem Unlogischen vieles Gute entsteht. Es steckt so fest in den Leidenschaften, in der Sprache, in der Kunst, in der Religion und überhaupt in Allem, was dem Leben Werth verleiht, dass man es nicht herausziehen kann, ohne damit diese schönen Dinge heillos zu beschädigen. Es sind nur die allzu naiven Menschen, welche glauben können, dass die Natur des Menschen in eine rein logische verwandelt werden könne; wenn es aber Grade der Annäherung an dieses Ziel geben sollte, was würde da nicht Alles auf diesem Wege verloren gehen müssen! Auch der vernünftigste Mensch bedarf von Zeit zu Zeit wieder der Natur, das heisst seiner unlogischen Grundstellung zu allen Dingen.

L’il·lògic, necessari. Entre les coses que poden dur un pensador a la desesperació es troba el reconeixement que l’il·lògic és necessari per a l’ésser humà i que poden néixer de l’il·lògic moltes coses bones. Es troba tan fixat en les passions, en el llenguatge, en l’art, en la religió i en general en tot allò que li atorga valor a la vida, que no es pot arrencar sense malmetre aquestes belles coses de forma irremeiable. Només els homes massa ingenus poden creure que la naturalesa de l’home pugui ser transformada en una que sigui purament lògica, però si hi hagués una sèrie de graus d’aproximació a aquesta fita, què podríem arribar a perdre seguint aquest camí! Àdhuc el més racional dels homes necessita tornar de tant en tant a la natura, és a dir, a la seva fonamental actitud il·lògica envers totes les coses.

Friedrich Nietzsche: Menschliches, Allzumenschliches (Humà, massa humà), § 31.

Advertisements

3 thoughts on “Contra la lògica

  1. Fortunato l’uom che prende
    ogni cosa pel buon verso,
    e tra i casi e le vicende
    da ragion guidar si fa.
    Quel che suole
    altrui far piangere
    fia per lui cagion di riso,
    e del mondo in mezzo
    ai turbini bella calma
    troverà.

    Final de “Così Fan Tutte” , que ve a dir:

    Afortunado el hombre que toma
    las cosas por su lado bueno
    y en todos los casos y sucesos
    se deja guiar por la razón.
    Aquello que hace llorar
    a los demás para él será
    causa de risa,
    y en medio de los torbellinos
    del mundo encontrará una calma
    agradable.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s