L’alcalde

El passat dimecres 30 d’abril es va tancar una època en la història recent de Sant Fost amb la renúncia de l’alcalde Joan Gassó, que donarà lloc el dia 14 de maig a la constitució d’un nou govern com a fruit del pacte a tres bandes entre IUSF, CiU i ERC que ja vam comentar des del nostre blog. La futura alcaldessa serà Montserrat Sanmartí, la dona amb què tinc l’orgull de compartir la meva vida des de ja fa setze anys (i sis més de festeig). La sessió plenària va ser molt especial, ja que Gassó tancava un període molt llarg dedicat a la millora del municipi, que es va encetar l’any 1983 com a regidor i que va culminar el 1993 amb l’accés a l’alcaldia. L’any 1995 el seu partit (Independents Sant Fost, a partir de 1999 Independents Units per Sant Fost) va iniciar un seguit d’eleccions que es van comptar per victòries (IUSF no ha perdut mai des de llavors, fenomen digne d’anàlisi sociològica i d’estudi profund per part de les formacions tradicionals, que no han pogut vèncer aquest monstre de la política). Precisament el 1995 el vot es va dispersar tant que cap partit no va superar els tres regidors: després d’un interregne en què els alcaldes es van succeir de manera vergonyosa (1995-1996), Gassó i els independents dugueren a terme un pacte molt valent que els va dur a escombrar els rivals l’any 1999 i a conquerir la majoria absoluta el 2003 (amb 1635 vots). El 2007, certs problemes van fer néixer un nou grup independent que va utilitzar tots els seus mitjans contra l’alcalde, que a més va rebre atacs a tort i a dret en una campanya de desprestigi, amb la conseqüència de la pèrdua de la majoria absoluta (de 7 regidors a 5). Des de fa un any hi havia un govern dels independents en minoria (5 en el govern contra 8 a l’oposició), situació insostenible en un poble complex que ha viscut sempre en el conflicte polític constant. Recentment, dues forces responsables (CiU i ERC) han contribuït a prosseguir en l’estabilitat, per no tornar al ball d’alcaldes del 1995, i arribar a aquest acord ha implicat per a Gassó retirar-se amb la feina feta i deixar el poble amb un equip preparat per treballar amb els reptes que Sant Fost té plantejats. L’alcalde (per a mi serà molt difícil dir-li ex) ha estat un referent en els darrers quinze anys, ha sabut canviar la imatge d’un poble amb mancances i sense il·lusió per un altre més modern i il·lusionat. Encara queda, però, molta feina per fer i segur que el nou Equip de Govern serà capaç de prendre decisions per continuar amb la tasca començada. Gassó, l’amic Joan, va dir en el Ple que quan els records pesen més que les il·lusions és que ha arribat el moment de plegar, i va reconèixer que s’havia sentit estimat. De res no va servir el discurs lamentable de la representant socialista, ple de ressentiment i d’odi, instal·lat en la desqualificació i sense cap reconeixement per al qui ha estat, sense cap mena de dubte, el Jordi Pujol santfostenc.

Només em resta agrair-li els anys que hem treballat plegats, els continus intercanvis de missatges de correu electrònic (de vegades semblava que xatejàvem) amb discussions sobre la nostra revista, notes de premsa o temes diversos d’àmbit municipal, i també la feina duríssima compartida a les dues darreres campanyes electorals (sobretot pel que fa al programa i als DVD). He de reconèixer que he après molt al seu costat i que em costarà no veure’l com l’alcalde. Ara segur que el veuré com un home que ha fet història.

En Xavi també en parla

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s