Lloança de les Humanitats

En temps de crisi humanística i de despropòsit polític en matèria educativa, em permeto esmentar un fragment de l’autobiografia de Sartre Els mots (Les mots, 1964). Molta ciència per al món contemporani i els que cursen batxillerat de Ciències es queden sense admirar la bellesa de les arts:

Les vidrieres, els arcs boterells, les façanes esculpides, els crucifixs de talla o de pedra, les meditacions en vers o les harmonies poètiques: aqueixes Humanitats ens conduïen a la Divinitat sense fer marrada. Tant més que calia afegir-hi les belleses naturals. Una mateixa alenada modelava les creacions de Déu i les grans obres humanes; un mateix arc iris brillava en l’escuma de les cascades, mirotejava en les pàgines de Flaubert, lluïa en els clarobscurs de Rembrandt: era l’Esperit. L’Esperit parlava a Déu dels homes i era, per als homes, el testimoni de Déu. L’avi veia en la Bellesa la presència carnal de la Veritat i la font de les més nobles elevacions. En certes circumstàncies excepcionals -quan esclatava una tempesta a la muntanya, quan Victor Hugo estava inspirat- hom podia assolir el Punt Sublim on es confonien la Veritat, la Bellesa i el Bé.

JEAN-PAUL SARTRE (2005): Els mots (trad. de Josep M. Corredor). Barcelona: Proa.

Filosofia per ser feliços (I): Sòcrates

Avui comencem una nova sèrie, que ens anirà molt bé per estudiar el concepte filosòfic de felicitat i, alhora, per repassar l’anglès. Es tracta de la sèrie A guide to happiness (Filosofia per ser feliços), que es va emetre a TV3 l’any 2003 i que es va reemetre fa un parell d’anys. Analitza sis filòsofs: Sòcrates, Epicur, Sèneca, Montaigne, Schopenhauer i Nietzsche. Presenta el programa Alain de Botton, autor del llibre El consol de la filosofia.

El primer capítol es titula Sòcrates i la suficiència. Espero que us agradi.

[Aquest post estava preparat per ser publicat al Blog de Filosofia 2.0, però, per culpa de problemes d’edició, no va ser possible. El comparteixo, doncs, amb tots vosaltres.]

L’absència

He estat absent durant els darrers quatre dies per unes circumstàncies personals que m’han fet replantejar el sentit de la realitat i la virtualitat i que m’han tancat en el meu jo, entotsolat, conscient de la contingència de l’existència. Quan, de sobte, els impactes de la vida solquen els plecs del més íntim hom perd la bruíxola vital, el que ens arrela al món i ens obliga a continuar en la mateixa direcció, tedioses hores amb les presències que de costum ignoren el que es remou en l’interior. No podia romandre gaire en el món virtual, ja que des de la realitat física l’estimada reclamava tota la meva atenció. I un possible dissort (que no es produí) ha vingut acompanyat d’un missatge d’esperança, d’una obertura intencional des dels viaranys polítics a la recerca del benestar ciutadà. Perquè ella és el tot que m’inspira. El relat dels meus dies.

Espero reprendre amb ganes el blog. El futur és ple de bones notícies. Sí, de debò.

Mags de l’esfèrica pesant

Els veus cada dia en el parc, fent unes cistelles, preparant-se per a un possible futur verd-i-negre. La vida no és res sense l’esfèrica pesant dels malabaristes badalonins, intentant un triple impossible o un alley hoop inversemblant. Cada dia entrenen en el parc: un és el director de joc i mostra un domini innegable de l’art d’assistir; un altre exerceix de tirador i copia l’estil d’un famós escorta amb el vint-i-quatre a l’esquena; l’últim, el més alt, no gaire cepat i amb uns braços llarguíssims, reboteja com ningú, mirant a l’aire en cada jugada. Somien desperts en un esdevenidor que els dugui la joia d’aixecar un bell trofeu argentat en una ciutat llunyana, envoltats de milers de persones enfervorides. El seu és un estil de vida. Demà tocarà filosofia i el professor els alliçonarà amb l’ètica del savi Mill, que no els interessa gens al costat de Rudy, Ricky o Mallet, els herois de l’esfèrica pesant en una ciutat on la màgia envaeix el basquetbol ajudats per un geni de l’estratègia.

Aplicacions com llibres

Aplicacions que converteixen arxius PDF en ebooks. Issuu n’és una d’elles. L’he coneguda gràcies a Entrellum. Clicant en la imatge podeu accedir a la meva primera prova en aquest format: el treball sobre els blogs amb una imatge molt atractiva. Llàstima que l’embed no funcioni gairebé mai en el WordPress: un aspecte molt negatiu (els widgets s’insereixen correctament, però en els posts es volatilitzen com per art de màgia).

Canvi de widget

Hem decidit canviar el widget de música, aquest programet autònom que es presenta com a microcontingut en el trencaclosques codificat que és el blog. De Sonific, que ens oferia poca varietat, hem passat al Box.net, amb el qual podem compartir arxius d’àudio i tota mena de documents. Ara ja no s’obre automàticament amb el blog, sinó que cal reproduir-ne els arxius. Us convido a provar-lo!

El decàleg del docent novell

  1. Pensa en la teva feina com la cosa més important del món.
  2. No pretenguis impartir els teus elevats coneixements assolits a la universitat en els darrers anys, sigues conscient que has de baixar de la talaia elitista a l’arena de la lluita diària.
  3. Reflexiona abans de cridar.
  4. No permetis que la direcció resolgui els teus problemes. Els has de solucionar tu sol.
  5. Avalua en funció dels aprenentatges i de les actituds. No et deixis endur pels prejudicis ni per les imatges preconcebudes.
  6. No perdis els nervis fins al punt de quedar en inferioritat. El grup és sempre superior a l’individu.
  7. Conquereix l’autoritat sense ser un dictador.
  8. Dialoga amb l’alumnat però no vulguis ser un d’ells.
  9. Pensa en totes les coses noves que pots fer cada dia i de quina manera estàs aprenent tu també.
  10. No et deixis arrossegar pel desànim. Si el pes és massa feixuc, dedica’t a una altra cosa, ja que l’important és ser feliç.

El moment del canvi

El moment del canvi educatiu ha arribat. No podem esperar més i hem de començar a substituir les aules analògiques per les digitals, a favor d’una cultura 2.0 en la qual l’estudiant sigui el centre i el docent el guia de l’aprenentatge. Com assenyalava ahir El País en la secció Vida & Artes, la xarxa segueix a dia d’avui poc utilitzada, ja que els centres no s’acaben d’acostumar a internet (l’ús de l’ordinador sense connexió és clarament superior). El vídeo ha triomfat com a mitjà per a l’acció educativa, així com els suports de so, però encara es veuen reticències en la incorporació de l’element clau en la renovació tecnològica d’aquest segle. Com assenyala el diari, “Internet es una herramienta educativa sin precedentes. Nunca antes los estudiantes habían contado con semejante volumen de información. Un acceso ilimitado a cientos de recursos, desde bibliotecas, revistas científicas y enciclopedias actualizadas al minuto, hasta mapas, archivos, fotografías y vídeos.” Moltes dades, molta informació que no esdevé coneixement perquè no es produeix la consegüent adaptació en clau pedagògica. I la causa és la manca de màquines a les aules. La restricció de la docència en TIC a l’aula d’informàtica, que no sempre està disponible, provoca que les classes encara es moguin en els paràmetres del segle anterior: un professor que explica la lliçó que l’alumnat es dedica a recollir per poder-la repetir posteriorment en forma d’examen, un professor que s’embruta les mans de guix i escriu a la pissarra amb els mateixos moviments de fa vint anys. En el reportatge apareix un episodi interessant de didàctica-ficció: “Algunos especialistas imaginan un futuro en el que el maestro dará clase pulsando sobre una pizarra digital interactiva conectada a Internet. Desde allí encargará, por ejemplo, un trabajo sobre células madre. Los alumnos trabajarán colectivamente comunicados mediante servicios de mensajería instantánea y recabarán datos en motores de búsqueda. Accederán a las últimas noticias en diarios y revistas especializadas y lo ilustrarán con fotos de Flickr y vídeos de YouTube. Colgarán el resultado en un blog colectivo y lo presentarán oralmente en clase. Los padres podrán seguir los progresos de sus hijos consultando el blog desde casa.” Sí, emprem blogs (en el meu centre uns quants, per no dir-ne molts), però no és possible que en totes les aules es posi en joc la competència digital que tan desenvolupada està en els nostres estudiants. Quan es planteja una activitat en blog (com a exemple un comentari sobre la felicitat que podeu consultar en el meu Blog de Filosofia 2.0), la participació és espectacular, superant amb escreix les activitats diàries en paper, que resulta ja un mitjà opac, que es resisteix al diàleg, que roman empresonat per la seva manca d’interactivitat. No hi ha res a fer si no es produeix un gir copernicà i una transformació metodològica sense precedents, a més d’una conscienciació global en els mestres i professors, molts dels quals encara es troben a les beceroles del procés de digitalització.

La universitat utòpica

Aires nous en el meu poble

Bolonya i la UOC

Avui recuperem la conferència que va impartir el vicerector de Professorat i Ordenació Acadèmica de la UOC, Josep Lladós, sobre el procés d’adaptació d’aquesta universitat a l’Espai Europeu d’Educació Superior (el procés de Bolonya). Completem així la informació que ja vam oferir en un post anterior.

El teu món

No entenem el teu món. Les nostres categories són conceptes kantians que estructuren la realitat des d’un enteniment pretesament sa, quan els objectes que es despleguen al voltant mantenen una estabilitat i un ordre no discutits. Però les teves categories ja no segueixen el decurs lògic dels pensaments usuals, sinó que deriven cap al contrasentit de l’irreal i s’assemblen a una faula contada per un estrany. Un món nou, com el de la infantesa, però amb el vague record de tot el temps viscut: sembla que l’actualitat i el recent s’esborra lentament per deixar només el rastre de tanta guerra i tanta tragèdia, que no vas entendre quan eres un infant i que et revolta cada dia més. M’agradaria cosir amb un fil d’or les desconnexions del teu cervell malalt, reviure les sinapsis quotidianes i assassinar el demiürg malèvol que t’ha segrestat. Voldria que tornessis a la llar de la identitat, del teu jo primigeni. Voldria recuperar-te per al món narratiu de la coherència primera.