Contemporanis

La solitud de l’humà contemporani. Envoltat d’objectes impenetrables, esclau de la tècnica i de la filla de la ciència, se les ha d’haver amb un món que es fa altre respecte de la seva autoconsciència. Pensa i reflexiona i vagareja pels viaranys ignots de la geografia física a la recerca del ver, el bell i el bo, i només troba fum, restes arqueològiques d’una terra conquerida per exploradors d’altres temps. La virtualitat és el nou invent, una realitat no gaire real que vola per damunt dels estris típics moldejables que antany servien de suport per al cos de les persones. La meva eina no és un llapis amb el qual puc dibuixar l’horitzó, sinó un teclat que m’atansa a la forma i principis del món intel·ligible, la llar de la identitat des de la qual el demiürg platònic envia una simpàtica salutació en forma de bits. Sóc un destí constituït per deixalles d’una civilització somorta que anticipa l’arribada del superhome des del pont patètic de la humanitat. Al capdavall, ja no sóc ningú fix sinó una efímera bufada de veu que es revolta contra l’ordre des de la blogosfera, figura sense costats que uneix les consciències en una xarxa social universal, mutable i necessària. El conjunt de perspectives de les entrades de milers de subjectes allunyats en l’espai conflueixen en el regne de l’ésser indistingible, pàtria dels més de set savis que mediten, filòsofs famèlics en un món de folls.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s