L’infern

L’infern es troba a Amstetten, sota terra. Un escenari dantesc en el qual un pare violava sistemàticament la seva filla i la deixava prenys sense contemplacions. La pobra Elisabeth en un soterrani lluny de la llum exterior i del sol enlluernador. El monstre Frizl. Vint-i-quatre anys sotmesa a tota mena de vexacions per part del pare i pare dels seus fills engendrats des del fàstic. Nascuts per no ser el que eren, integrats uns com si fossin néts i després fills adoptius i els altres compartint l’antre, bandejats per la bèstia immunda. Elisabeth, digué el satànic individu, els havia abandonat per recloure’s en una secta, pobreta noia que li han menjat el cervell els sectaris què puc fer-hi. Mentrestant, era objecte del seu desig malalt, desviat del seu fi, anorreada la consciència moral per una ment folla. Seixanta metres quadrats de podritud, un bany, una dutxa i un aparell de televisió, simulacre virtual de la realitat que es desenvolupava en l’exterior. Batecs que ressonaven en el silenci enclotat. Elisabeth i la vida malbaratada, condemnada a parir sense aturador en la fosca. Fills perpetrats per un bavós, llimac verinós de la Baixa Àustria.

Anuncis

Un pensament sobre “L’infern

  1. L’infern són els altres, deia Sartre… En aquest cas, l’infern era el pare… el pare que cal matar, segons Freud… O es tractava de la mítica caverna de Plató?

    El mal sempre ens sorprendrà. El bé, en canvi, mai no és notícia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s