Misteris

No parlem. Badem incomprensiblement en un estossec llunyà. El temps durant la infantesa era un ésser parmenidi envoltat de tortugues eleàtiques i ara és el flux desesperant que minva les forces i les redueix a micropartícules semitransparents. Per què el passar inevitable devora les flors que tot d’una es marceixen? Per què estic sol, escrivint dellà les poncelles al costat de lletges tecles sorolloses d’un artefacte malèvol?  No sé el perquè i m’interessaria rebre un senyal d’una força que s’esmuny quan la penso, relíquia intel·lectual de savis medievals entossudits en la demostració d’allò que incorpora perfeccions inimaginables. Rebre un senyal, dic, des de quina contrada? Les muntanyes i els ocells no mostren els reremons sinó que dibuixen un cel sensible, massa sensible, blavor impàvida envoltada de misteri.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s