L’absència

He estat absent durant els darrers quatre dies per unes circumstàncies personals que m’han fet replantejar el sentit de la realitat i la virtualitat i que m’han tancat en el meu jo, entotsolat, conscient de la contingència de l’existència. Quan, de sobte, els impactes de la vida solquen els plecs del més íntim hom perd la bruíxola vital, el que ens arrela al món i ens obliga a continuar en la mateixa direcció, tedioses hores amb les presències que de costum ignoren el que es remou en l’interior. No podia romandre gaire en el món virtual, ja que des de la realitat física l’estimada reclamava tota la meva atenció. I un possible dissort (que no es produí) ha vingut acompanyat d’un missatge d’esperança, d’una obertura intencional des dels viaranys polítics a la recerca del benestar ciutadà. Perquè ella és el tot que m’inspira. El relat dels meus dies.

Espero reprendre amb ganes el blog. El futur és ple de bones notícies. Sí, de debò.