Desgovern

Perquè un govern funcioni ha d’haver-hi unitat d’acció i seguretat en les decisions preses. No es pot dir avui A i demà no-A, ja que vulnerar el principi de no-contradicció és un atac a la coherència des de l’Organon aristotèlic i un insult a les voluntats que es diuen intel·ligents. Alterar els mots no modifica els fets quan el significat roman el mateix: dir-ne captació temporal és més greu que dir-ne transvasament, ja que en el primer cas volem ocultar la realitat i la disfressem amb distinta distribució fonètica, mentre que en el segon presentem els fets tal com són amb la por que la incoherència ens acabi posant en evidència. El polític és un esclau de les seves promeses: no pot dir mai l’adverbi mai, atès que les urgències manen i el mai pot arribar a ser un potser. Quan al polític només li queden les oracions vol dir que ha fracassat. El polític no resa, decideix. Un agnòstic demanant pluges a la Moreneta és com un creient entusiasmat amb Nietzsche: una ximpleria. Som esclaus de les nostres creences i conviccions i les hem d’arrossegar en la nostra travessia ideològica. Si hem decidit ser comunistes no ens hem de penedir del nostre anacronisme, sinó romandre fidels als dogmes del metarelat, que per alguna cosa l’hem triat amb devoció teològica. Si hem decidit donar suport a un illetrat que no parla, llavors hem de saber que serem còmplices del seu silenci i dels estranys amics que habiten al centre. Es troben massa lluny dels nostres problemes i s’aprofiten dels nostres vots per engreixar els seus veïns.