Guix empedreït

Guix empedreït dibuixa volves còniques en la vulva còsmica dels sàtrapes galdosos. Un setciències passeja el gos pels carrers atàvics abandonats per les promeses consistorials. Desapareix en l’hora foscant del futur imaginari. Guix empedreït solca les clivelles del tàvec socràtic i menja les engrunes del diàleg platònic, agosarat vímet monològic de la cadira endoplasmàtica que va filar la bruixa. Aparegué un bon dia vestit de mestre enamorat, ulls clavats en l’estimada rossa que dibuixava ales d’àngel feréstec amb l’últim guix empedreït de la capsa màgica.