Anticipant Bolonya

header.jpg

Conferència a l’ICE de la UAB sobre l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), anomenat vulgarment procés de Bolonya. Ponent: Joan Carbonell Manils, vicerector d’Estudiants i Cultura de la UAB, vell conegut de les Jornades de Portes Obertes. Les universitats, comenta, han de fer un gir copernicà, un canvi radical per abandonar les estructures actuals, ancorades en el passat. Ara el professor explica, l’estudiant pren nota i després el professor avalua allò que l’estudiant ha apuntat. Model insostenible, 1.0, fora de lloc i de temps, però vigent arreu (calen Donaires per acabar amb tanta presencialitat analògica). El canvi consisteix a modificar els rols del docent i de l’estudiant: el primer deixa de ser el transmissor unidireccional del coneixement, ja que no n’és l’únic posseïdor (el coneixement es troba a les biblioteques, sí, però més que mai a les xarxes telemàtiques), i el segon esdevé el responsable del seu propi aprenentatge, guiat però no determinat. Bolonya és la consagració de les competències, de les destreses, d’allò que l’estudiant sap, però sobretot d’allò que ha de saber fer. A la meva consultoria de la UOC, la de Multimèdia i Comunicació, ja fa temps que treballem amb competències i els resultats són força positius, atès que l’estudiant (centre del procés) pren consciència dels seus progressos i observa com va adquirint els objectius, amb la transversalitat de la formació en TIC com a principal fita, element propedèutic que serà present al llarg dels estudis. Carbonell ha destacat que Bolonya vol introduir l’ample de via universitari en l’àmbit europeu, a fi de promocionar la mobilitat, amb uns estàndards de qualitat i un sistema comparable i homologable de titulacions. Els títols es reduiran a tres: grau, postgrau i doctorat i moriran de mort natural les diplomatures i les llicenciatures. Els graus a Espanya seran de quatre anys (amb un cinquè de Màster), mentre que a Europa l’estructura serà de tres més dos. Arriba l’autonomia universitària, ja que els títols podran ser dissenyats de manera lliure, amb una oferta sostenible i eficient (les filologies hauran d’unir-se per optimitzar recursos). I les hores ja no es comptabilitzaran en funció de la tasca del professor, sinó de l’estudiant, amb uns crèdits ECTS que equivaldran cadascun a 25 hores de treball de l’estudiant (ja m’explicareu com es farà el recompte d’allò que només es pot mesurar de manera relativa i que condiciona la càrrega lectiva). Només una part de les hores seran lectives, de presència a l’aula. Els docents hauran de reciclar-se i acostumar-se a l’avaluació continuada (a la UOC ja és típica i no representa cap problema) i alhora a controlar més la feina del grup-classe per poder comprovar fins a quin punt es dóna el compliment i l’aprofitament de les hores preceptives. Una redefinició de la universitat que esperem que no tingui les mateixes conseqüències que la famosa LOGSE en l’ensenyament no universitari. Preguem perquè almenys no malmeti el futur de tants joves esperançats en una formació de qualitat.

Espai de Bolonya de la UOC

Presentació PowerPoint de l’EEES (UAB, vicerectorat)

Anuncis

7 pensaments sobre “Anticipant Bolonya

  1. Hola Enric,
    Tot i ser força ignorant del procés de Bolonya, hi ha coses que em desperten força inquietut:
    Pel que tinc entès, amb el nou pla, els alumnes hauran de dedicar-hi moltes hores a la universitat, fent quasi imposible compatibilitzar l’estudi amb la feina, això farà que la universitat sigui accessible només per a aquells alumnes que la família li pugui sufragar els estudis, per altra banda l’estudiant no podrà tenir ingresos i per tan el jove (estudiant) es veurà obligat a seguir vivint a casa els pares fins que no entri de ple al mercat laboral i hagi acabat els estudis.

    Una altra pega que hi trobo, menys pragmàtica però més de fons, és el paper de la universitat en la societat. La universitat ha de ser el cultiu del futur personal de les empreses o ha de ser una institució que fomenti la cultura, la crítica, la necessitat de coneixer, d’investigar…? Al meu entendre el pla de Bolonya pot fer minvar el prestigi de les universitats, així com la importancia del seu paper en la societat, creant-la en una peça més de la societat del consum-producció-benefici… Hi ha una paraula que cada cop hem fa més por, tot i que en un principi jo era ferm defensor: La competitivitat. Aquest concepte deixa de banda tot tipus de valors intel·lectuals i es centra, cada dia més, en el mon laboral.

    No podem permetre que la universitat, com a institució, es conformi a ser una peça més de la societat de la productivitat. La univeristat ha de ser ferma defensora i promotora del debat, l’analisi, el coneixement, la crítica, de crear persones amb criteri, de crear ciutadans que aportin a la societat més enllà del que puguin aportar al món laboral.

  2. Enric, jo ara estic enmig del procès, tinc professors anti-Bolonya i alguns (molt pocs) que comencen a adaptar-s’hi. I la meva experiència diu que són absolutament millors les classes magistrals, aquelles on el professor parla, tu apuntes, i si vols parlar doncs tens una hora de pràctiques per fer-ho o directament tens el despatx obert per quan ho necessitis. La idea aquesta de que els estudiants també podem ensenyar als professors a primer de carrera em sembla una mica falsa, crec que per això estan les hores fora de classe, perquè sinó s’acaba perdent l’hora en discussions que no porten a res (i t’ho dic per experiència directa).
    Em sembla molt bé que l’alumne hagi d’assolir una autonomia, però ja ho fa amb les classes magistrals, a Filosofia al menys no només callem i apuntem, també consultem altres llibres o preguntem a classe i debatim. Això sí, no es pot deixar de banda aquesta part de classe magistral, ni voler mesurar el temps que els alumnes ocupen a casa fent els seus treballs, perquè al final el que s’aconsegueix és convertir la Universitat en una ESO no obligatòria on a base de petits treballets i exàmens parcials no acumulatius et pots treure una carrera. Sé que amb els treballs s’aprèn, però si no es fa un examen final per al qual l’alumne hagi d’estudiar els conceptes mai queden totalment fixats, sempre ballaran entre records d’un dels tants treballs que has fet durant la carrera.
    Per cert, em van dir que a l’Estat Espanyol tenien la gran idea de convertir Filosofia en un grau en Humanitats i Art, perquè és clar, es veu que això de la Filosofia no sona bé i a les grans empreses no els agrada… encara ens quedarem a mitja carrera per fer i amb un títol que no volíem al començar els nostres estudis.
    Un petó!

  3. Benvolgut Xavi:

    Dius que amb l’EEES els estudiants hauran de dedicar moltes hores a la universitat: no creus que uns estudis superiors han de reclamar una dedicació horària important? Han de poder comptabilitzar estudis i feina, sí, però amb plans d’estudi de desenvolupament més lent (amb feina, menys crèdits per curs) o bé a través de la universitat no presencial (la UOC, paradigmàtica en aquest sentit). L’Estat ha d’ajudar amb una política ambiciosa de beques en aquells casos de major dificultat socioeconòmica.

    D’acord amb el segon punt: Bolonya no posa èmfasi en els valors i en com ha de ser la universitat com a referent moral i element dinamitzador. Es fixa més en les sortides laborals que en la realització de les persones. Però és cert que la societat és per definició competitiva i la universitat no pot donar l’esquena al món que li ha tocat viure.

    Fins aviat, una abraçada!

  4. Hola, Tals:

    Quins són els professors anti-Bolonya? Segurament els qui no s’adaptaran al nou model, els qui no volen deixar la inèrcia del passat o els qui no entenen el model d’avaluació contínua (perquè mai no l’han fet servir). Ara el professor ha de canviar de rol perquè el saber ja no es troba tot a les seves mans (la revolució d’internet encara no l’hem arribat a entendre) i molts continguts són fàcilment accessibles per mitjà de la xarxa. El professor ha de de deixar el model de Humboldt i començar a pensar seriosament en estratègies 2.0. No s’abandonaran de cop les classes magistrals, no es tracta d’això, sinó d’integrar millor l’estudiant en el seu espai d’estudi (que no és tan sols l’aula) i de crear una autonomia real. A la UOC existeixen les PAC i es pot aprovar sense fer l’examen tradicional (hi ha, però, una prova de validació), però parla amb els seus estudiants i t’explicaran com treballen i el que aprenen al final del procés. La universitat no pot ni ha de ser una ESO III (l’ESO II seria el batxillerat ;-)), sinó un autèntic ensenyament superior, sense defugir els reptes i amb el màxim rigor possible.

    I no moriran les classes magistrals, ja que entren en el còmput d’hores dels crèdits ECTS.

    Una abraçada!

  5. Retroenllaç: Bolonya i la UOC « Meditacions des de l’esfera

  6. Retroenllaç: Trobada setembre 2008 « Meditacions des de l’esfera

  7. Retroenllaç: Violència sense excuses « Meditacions des de l’esfera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s