Astènia blògica

Fer vacances blògiques no és gens positiu. He abandonat les meves obligacions d’escriptor virtual durant uns dies i m’està costant moltíssim trobar un moment per editar un post digne. Potser és que no tinc res a dir o que tot ja ha estat dit. El llenguatge és la casa de l’ésser quan a l’habitatge hi ha algú. Sense persones no existeixen discursos. I el meu és un corc rovellat que s’alimenta de tòpics massa gastats, com si el sentit s’hagués fet fonedís per la claveguera dels mots. Vull fugir de la repetició fins a la nàusea dels mateixos fragments, bocins de psiquisme esmaperduts que envolten la rebotiga virtual de la consciència.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s