La noblesa de la pau

Avui fa cinc anys de l’inici de l’horror d’una guerra injustificable, il·legal (què guanyaria si fos legal?) i immoral (per definició, totes ho són). El president que, en unes illes portugueses, la va declarar al costat de Blair i d’un personatge diluït en la seva mateixa caricatura (amb bigoti i del PP) ha afirmat que aquesta guerra va ser necessària i que es tractava d’una empresa noble. Ha reconegut el cost que ha implicat (en vides i en diners) però alhora s’ha justificat pel fet que el terror només es pot vèncer a través d’aquests mitjans. Em pregunto jo quina noblesa hi ha en milers de morts innocents que mai no sabran que van ser utilitzats com a danys col·laterals en la sagrada guerra contra el terrorisme. Les paraules del discurs esdevenen recursos retòrics obscens transvaloradors del sentit comú. Aquesta guerra no ha fet del món un lloc millor, ja que ens ha deixat sense milers d’ànimes deleroses de viure. Ells i elles ja no hi són, tant del bàndol iraquià com del nordamericà, i la seva desaparició converteix el discurs en simple vòmit polític, deixalla oratòria, fotesa estèril. El món seria millor sense els apòstols del bé amb majúscules, els qui demonitzen l’altre per ser diferent i viuen en un estat d’acusació permanent. El món seria millor sense intolerants.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s