Voler i no ser possible

sb10066261bg-003.jpgFull en blanc buit de bits. Mirada perduda delerosa de contemplar un nou dia blògicament fecund. Marxa enrere. Res a dir que no siguin tòpics polítics airejats per mil blogaires entossudits pel sobiranisme en un país gregari. Full en blanc, pantalla erma i ment aturada per un col·lapse de nul·la inspiració. Missatges de correu electrònic i respostes estereotipades que semblen noves però que desprenen un tuf d’antigues olors telemàtiques. Telèfons que sonen, fixos i mòbils, com un sol home i que dissipen l’illa de tranquil·litat del moment present. I no és possible que es posi en funcionament el mecanisme que antany oferia bons resultats. Vellesa prematura de la voluntat. Noluntat, inacció perpètua de l’aprenent de no-res. Gasiveria del desig que abandona la llar del cos i es refugia en pells inexplorades. Vull el teu tu sense renúncies. Els anys s’escolen i el meu jo envelleix sense remei. Bloguejo quan l’energia mental s’aireja i s’enlaira vers l’infinit del mot. Deseiximent suprem. Llar de la identitat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s