Entorns virtuals

L’estudiant d’entorns virtuals comença trobant-se molt sol. Aules amb espais compartits se li enfronten com un paisatge ignot. Una bandereta indica que el consultor hi ha deixat un missatge. L’obre, el llegeix i es descarrega un PDF necessari per a la propera activitat. Haurà de cercar informació a la xarxa i elaborar-la a fi de culminar un treball personal. No té temps. Una feina que l’absorbeix i una família que no es pot abandonar. Però les PAC s’han de fer i la data límit s’apropa. Consulta la temporalització de l’assignatura i veu que n’hi ha tres, espaiades al llarg del semestre que es redueix a trimestre i si comptem les festes no sé en què queda, finalment. Un patracol de material didàctic i desig de saber. Li costa, però, arribar al final, com en una cursa d’obstacles en la qual els impediments es van reproduint com éssers mutants delerosos de fer la guitza al proïsme. Fa uns quants dies que no ha pogut connectar-se, té problemes amb l’ADSL i la dona li demana un xic d’atenció, sense oblidar els deures del seu fill. I ella que vol tornar a quedar-se prenyada, però ell no l’escolta i està plantejant seriosament la vida monàstica. Torna la connexió i el Campus se li presenta com un món de possibilitats, allà tots els webs amb materials associats, tots els companys i companyes que l’ajudaran i un consultor que hi és sempre. Ha trobat un missatge seu en el qual li manifesta la seva estranyesa per l’absència de l’aula virtual durant uns dies:

Benvolgut Valerià:

He vist que fa uns dies que no et connectes i això em preocupa. Recorda que el debat virtual es clourà el divendres i encara no hi has intervingut. Si tens cap problema, no dubtis en posar-te en contacte amb mi. Mirarem de trobar-ne una solució.

Ànims i fins aviat!

Avui ha vist que a la universitat virtual pot sentir-se acompanyat, que no hi ha soledat amb un bon guia i animador de l’aprenentatge.

TEXT:

Altres necessitats dels estudiants d’entorns virtuals en general, i els d’aquests estudis en particular, tenen a veure amb les expectatives envers els seus professors en coherència amb el seu grau de maduresa, de responsabilitat i d’implicació en el seu aprenentatge: esperen que el professor hi sigui, que es noti la seva presència a l’aula i que doni vida a l’aula amb un ritme de missatges adequat. No esperen del seu professor que sigui la màxima autoritat mundial en la matèria, ni que transmeti tots els coneixements necessaris, perquè els estudiants ja són capaços, i els agrada, d’anar descobrint i aprenent. Però sí que agraeixen que el professor o professora els motivi, que els doni elements de reflexió sobre els continguts, que els comuniqui el seu entusiasme per la matèria. També esperen una comunicació personal professor-estudiant si cal, un comentari personal o general de dificultats o preguntes que s’hagin de resoldre, o també sobre la feina feta. Com a estudiants en línia, esperen del seu professorat instruccions clares, enunciats orientadors, diligència i rapidesa a contestar, a corregir i qualificar exercicis, activitats i proves d’avaluació.

BORGES, Federico; FARRÉS, Jaume; GALLEGO, Cristina (2007). «L’estudiant d’entorns virtuals d’Humanitats, Filologia i llengua estrangera a la UOC». A: Federico BORGES (coord.). «L’estudiant d’entorns virtuals» [dossier en línia]. Digithum. Núm. 9. UOC. <http://www.uoc.edu/digithum/9/dt/cat/borges_farres_gallego.pdf>
ISSN 1575-2275