Dilema electoral

A una setmana dels resultats electorals, les enquestes coincideixen en assenyalar un triomf clar del PSOE, esperem que no sigui per majoria absoluta, i una davallada dels nacionalistes (en el cas d’El País CiU perdria un escó i ERC en perdria dos o tres), com a conseqüència de la bipolarització i de la consciència que en aquestes eleccions només hi ha dos partits amb opcions reals. Aquesta circumstància ens ha de fer pensar en quina és la millor opció davant la contesa de diumenge vinent. Alguns sobiranistes creuen que cal votar en blanc o abstenir-se perquè Espanya no és el nostre referent i perquè pensen que no serveix de res atorgar uns vots per a un parlament en què aquests representants es trobaran en una clara minoria. Alhora no troben cap partit que de debò pugui dur a terme la tasca de defensar amb força la causa nacional, els uns abocats al regionalisme, els altres al col·laboracionisme amb els espanyolistes i a la renúncia als ideals primigenis. No votar o fer-ho en blanc és un error, malgrat que pugui ser allò que el cos ens demana. No podem donar la imatge de ser una província, moguda per les forces nacionalistes espanyoles (en un sentit ultradretà o esquerranós), sinó que cal que la nostra veu se senti, per evitar que els guanyadors aconsegueixin una majoria aclaparadora que impedeixi qualsevol avenç. És clar que Espanya no és un referent, que es troba a anys llum dels paràmetres dels sobiranistes, però no hem de convertir aquest ressentiment davant els polítics nostrats en un búmerang que deixi constància de la nostra submissió i de la dependència dels partits foranis. A Catalunya tothom parla de la dicotomia Zapatero-Rajoy, molt pocs diuen que votaran la Carme Chacón o la Dolors Nadal (de fet, podrien presentar illetrats qualssevol i no alteraria el resultat), mentre que en els partits nacionalistes hi ha noms que parlen per si mateixos, autèntics caps de llista i no subordinats a Madrid. Per això hem de votar els de casa.

Anuncis

7 pensaments sobre “Dilema electoral

  1. ENRIC, PERÒ ES QUE JO QUE NO SÓC PAS SOBIRANISTA, tinc molt clar qjue s’ha de votar en blanc, no puc – honestament – votar cap partit, no m’hi sento representat i molt menys dignificat. Si el vot en blanc i la abstenció arriben a xifres molt elevades, tampoc servirà per a res, els polítics diràn que en prenen nota i l’endemà ja se n’hauràn oblidat. Facis el que facis no serveix per a res.

  2. Sería interesante que nos dijera quien son “los de casa”, acaso Dolors Nadal o Carme Chacón no son de casa? o es que sólo son de casa los que no quieren ser de la comunidad de vecinos?
    Creo que en aras a la coherencia deberían abstenerse de votar y por tanto de participar en un proceso electoral que consideran extranjero, de esa manera nos ahorrariamos a secesionistas que no creen en España en el parlamento de todos los españoles. Pero claro, decirles a éstos políticos que renuncien al puesto de senador o diputado y al sueldo que lleva consigo es duro, verdad?
    Venga un saludo.

  3. Hola, Francesc:

    Estaria bé que passés com a la novel·la de Saramago i que més del 80 % dels votants expressés el fàstic davant els abusos del poder i les mentides, però això no deixa de ser una ficció. Tens tot el dret a votar en blanc i és respectable, però no deixa de beneficiar els grans, els qui més participen de la mentida i/o de la hipocresia.

    Gràcies per seguir el meu blog!

  4. Davichu:

    Por mi parte, no discuto la catalanidad de Chacón o de Nadal (Dolors), lo que discuto y censuro es la dependencia de sus partidos de las decisiones que no se toman en Catalunya (PSC=PSOE, PPC=PP). Sobre los secesionistas (yo diría mejor los que creen que el derecho de autodeterminación debería poder ejercerse en total libertad), el estado de derecho defiende que puedan expresar sus ideas (y eso está bien) y es mejor que estén representados en unas cortes para que se pueda oír la voz de Catalunya y no se vea vilmente silenciada por las grandes mayorías, que están integradas -no lo olvidemos- por nacionalistas españoles, que, repito, siguen siendo nacionalistas.

    Saludos y hasta pronto.

  5. Sr. Enric, las decisiones que se toman en Catalunya derivan de las competencias que tiene la Comunidad Autónoma de Cataluña, y las decisiones que se toman en Madrid lo hacen en virtud de las competencias que tiene el Estado.
    Es muy frecuente utilizar la demagogia para justificar el voto nacionalista por la supuesta independencia con respecto a las decisiones que se toman en Madrid por parte de los partidos políticos que tienen representación nacional, y me refiero a la única nación que reconozco que es España.
    Por cierto que, hablando de centralismo, ¿no cree que usted que un partido político de implantación, por ejemplo en Lleida, no podría quejarse de lo mismo por que los partidos de implantación en toda Cataluña toman las decisiones desde Barcelona?
    ¿Cual debe ser el ámbito de decisión señór Enric?
    Todos los nacionalistas tienen el mismo problema, no saben ubicar los ámbitos de decisión, o lo hacen interesadamente.
    Saludos.

  6. La veritat, no tenia cap ganes d’entrar en aquest debat esteril, però les emocions han tornat a guanyar la batalla a la meva raó, i no he pogut evitar escriure 4 línies.
    No argumentaré el dret que tenim els catalans a constituir-nos com a nació. És obvi. Tampoc m’esplaiaré recordant que els catalans som espanyols per les armes (1714). Ni que varem ser un dels perdedors de la guerra civil espanyola. Obviaré que totes les llengües han de tenir els mateixos drets, que no hi ha llengües de primera ni de segona. Tampoc parlaré de l’expoli fiscal, ni de l’últranacionalisme espanyol, ni…

    Crec que el problema de fons és el concepte de nació. No deixa de ser curiós els significats de nació que he trobat en diferents diccionris. Aquí us en deixo 3. Un de la Real Academia Española, un altre del diccionari de oxford i l’altre de la Gran Enciclopedia Catalana

    “A nation is a form of self-defined cultural and social community.”

    “Conjunto de los habitantes de un país regido por el mismo gobierno.”

    “Comunitat d’individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d’estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d’institucions polítiques pròpies fins a constituir-se estat.”

    Sembla clar que hi ha certs matisos que s’obvien en la definició de la RAE, i que són presents en les altres definición. Cultura i Societat.

    Fins que els españols no entenguin que una nació no es fa per la força, que un estat no és el mateix que una nació, que qualsevol comunitat amb la mateixa cultura, la mateixa història i la mateixa llengua és una nació i que com a tal té dret a l’autodeterminació, a la independència, a tenir la seva propia veu, fins que no arribi aquest dia, no es podrà comptar amb ells per caminar plegats per un món més just.

  7. Aquests ncionalistes espanyols que apareixent en el teu blog prou que saben que ells sempre han vençut. Però,encara no entenen on s’han equivocat per no arrabassar per sempre més la nostra llengua i fer desapareixer la nostra cultura.
    Anem a per ells? Doncs, cal votar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s