Projectes lingüístics

Catalunya, com sabem, és una realitat plural, amb una llengua pròpia (i també cooficial amb el castellà) i centenars de llengües que són emprades en la vida quotidiana, reflex de cosmovisions incommensurables i empremta d’un patrimoni cultural insubstituïble. A les escoles, on s’integra aquesta pluralitat, la llengua n’és un element bàsic, per això el Departament d’Educació ha proposat la realització d’un nou Projecte Lingüístic de Centre, que pugui copsar la realitat escolar de cada centre, la seva foto fixa (que tot d’una és mòbil) i els reptes que ha d’encarar en aquest terreny. Avui m’ha tocat assistir a la Jornada de Presentació del PLC, com a docent de llengua i alhora implicat en el món de les TIC, que s’ha celebrat a l’IES Puig Castellar, de Santa Coloma de Gramenet, un mirall d’aquest multiculturalisme al qual assistim en aquest inici de segle. Després de les presentacions de rigor, el sociolingüista Albert Bastardas ha dissertat sobre com podem millorar les estratègies sociolingüístiques de l’escola i ha parlat de la Catalunya glocal (la que és com tots els territoris del món, global i local alhora). Ha afirmat que la nostra espècie en l’actualitat s’està retrobant, però ho està fent amb una fragmentació lingüística. Una idea molt fecunda és la de la sostenibilitat lingüística, manllevada de l’ecologia, consistent a mantenir la diversitat lingüística i alhora respectar l’existència d’una llengua universal que serveixi per entendre’ns tots plegats. Sí a la diversitat lingüística, però també a la intercomprensió mundial. Cal aturar la tendència abusiva de les grans llengües amb una distribució de funcions: tot allò que es pugui fer en una llengua local no cal fer-ho en una de més general. En relació amb l’escola, en una reflexió sobre el context, Bastardas ha criticat que treballa més la lectoescriptura que no pas l’oralitat i aquest és un vessant que no es pot perdre. Ha recordat fets ja coneguts, com la crua realitat de la nostra llengua, que és la del mestre però no la del pati, s’utilitza per a les comunicacions institucionalitzades però no per a les individualitzades. Cal fer un esforç per incorporar-la a la vida quotidiana. Després del sociolingüista ha arribat el polític, concretament el conseller d’Educació Ernest Maragall,  i li ha tocat el discurs d’abans d’esmorzar. Ha posat èmfasi en l’afecte que cal tenir per la llengua pròpia i en la importància de l’educació per transmetre-ho. El català ha de ser la llengua de la llibertat, i fins i tot aquells que no la tenen com a primera llengua l’arribaran a estimar. Després d’un bon esmorzar, ha arribat l’hora de la burocràcia. Pere Mayans, blogaire i cap del Servei d’Immersió i Ús de la Llengua, ha presentat l’aplicatiu del PLC, un conjunt de documents Word (o OpenOffice) i PDF que s’han d’anar emplenant amb un màxim de caràcters per a cada ítem. Es tracta de la reflexió que cada centre fa sobre el tractament de les diferents llengües (català, castellà, anglès, segona llengua estrangera…) i el context sociolingüístic. No hi ha dos projectes absolutament iguals, ja que cada escola se les ha d’haver amb un alumnat diferent, en comarques diferents i amb necessitats socioeducatives diferents. Els centres haurem de treballar en aquests documents per mostrar com enfoquem, en definitiva, el nostre projecte educatiu. Per acabar la jornada, que ha estat llarga (de 9 a 14), l’escriptor i enigmista Màrius Serra, verbívor català per excel·lència, que ens ha fet riure amb els seus palíndroms i anagrames.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s