Polítics amb blog

26012008046.jpg

La taula que va resultar més polèmica, per la parcialitat de TV3 en el seu tractament (coses dels mitjans 1.0), va ser la de blogs i política. Hi havia morbo per veure què diria Daniel Sirera, però finalment la cosa va perdre emoció en saber que no podria assistir-hi. Es va trobar a faltar la presència d’un dels blogaires més prolífics en aquest àmbit, Miquel Iceta (PSC), que fou substituït per Lourdes Muñoz. Aquesta va assenyalar que en els blogs els continguts són aportats per les persones (quin descobriment!) i que es tracta d’un espai de participació, on la ciutadania ha d’opinar en llibertat. La blogosfera és un espai de referència on trobem un sector actiu i interessat per la política, per la qual cosa cal oferir les eines que permetin interacció (un blog sense opció de comentaris no té sentit). Cal destacar la presentació PowerPoint que ens oferí, farcida de faltes ortogràfiques (haurien de ser més curosos per no fer el ridícul). Carles Puigdemont (CiU), tot un referent de la catosfera política, argumentà que el polític ha d’estar contínuament a l’aparador i que la transparència ha de ser una constant. Videopodcasts i accés a Skype en la vida blògica d’aquest convergent 2.0. La seva pretensió és construir un sistema de comunicació perquè els votants puguin interpel·lar-lo. Aquest artefacte comunicatiu té un risc, que s’anomena vulnerabilitat, però cal assumir-lo, ja que la llibertat d’opinió és un bé més gran. Joan Ridao (ERC), mesurat com sempre, afirmà que la política és a la xarxa però, dissortadament, la xarxa no és a la política (en els programes dels partits hi ha un excés analògic i una manca de propostes digitalistes). Cal explorar la videocràcia, el poder del videopodcast en aquest nou escenari. Els blogs, seguint una idea compartida per la taula, constitueixen un espai de llibertat i és important que hom pugui argumentar sense cap impediment. Finalment, Raül Romeva (ICV), presentant-se com un modest usuari de Vilaweb, plantejà la dimensió personal del blog i l’equilibri que hi ha d’haver amb la dimensió pública. El debat fou moderat per Pep Vilar, director d’informatius (TVE). Una reflexió sobre els blogs sobredimensionada pels mitjans, que van menystenir les altres temàtiques. Va estar bé veure com els polítics enfocaven un tema que ultrapassa les seves baralles típiques pel poder, i ho van fer amb respecte i tolerància (llevat del mutis de Lourdes Muñoz, que va desaparèixer durant uns minuts). Tot i així, em va entusiasmar la taula de literatura. Millor una explicació de Laura Borràs que cent proclames de llibertat política dels blogs, que a més ningú no ens les ha d’explicar, que tots coneixem el mitjà.

Anuncis

3 pensaments sobre “Polítics amb blog

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s