La taula rodona

catosfera468gif.jpg

Demà és el dia. Les jornades comencen i a les 20 hores s’iniciarà la taula rodona sobre blogs i educació. En José Antonio Donaire ha compartit una interessant presentació en la qual mostra el que ell entén per Universitat 2.0, un canvi de paradigma educatiu que hauria d’incloure totes les etapes per ser operatiu. Atès que ell se centrarà en el món universitari, la meva intervenció farà el mateix amb les experiències a Secundària, amb alguns exemples concrets. Seguint els punts que vaig proposar l’altre dia, parlaré del que actualment suposen els blogs en aquest àmbit, encara que no defugiré algunes promeses utòpiques. Per a mi els blogs complementen de manera útil els continguts de les classes presencials (són una alenada 2.0 davant un món clarament analògic) i això succeeix així, en el meu cas, perquè en el meu centre es dóna una gran importància a les TIC, amb un departament de gran nivell. S’han convertit en una eina que facilita el coneixement d’aquestes noves tecnologies i de llur impacte social sense haver de perdre temps amb l’edició manual, per la fecunditat dels CMS. Són aplicables a qualsevol matèria i nivell (des d’Infantil fins a estudis de tercer cicle) i n’hi ha de molts tipus (de centre, d’aula, de matèria, de docent, col·lectius, en xarxa…). Són adequats per a l’assoliment de competències en TIC (seguint la terminologia que s’ha fet cèlebre) i generen interacció via comentaris, per tant, contribueixen alhora a la construcció cooperativa del coneixement. L’estructura dels blogs és cronològica, i això té un gran avantatge: s’aprofiten de la seqüencialitat però són oberts al món mitjançant el blogroll, asseguren el seguiment de projectes que es temporalitzen, com és el cas de treballs de recerca o tesis. La seva dinàmica combina el text amb el multimèdia: esdevé una síntesi de microcontinguts i la plataforma per a la realització de projectes més amplis (per exemple, la ràdio escolar, amb tecnologia podcast). L’alumne accedeix de manera senzilla a un mitjà de comunicació en línia que amplia l’horitzó massa restringit de les classes 1.0. I una de les característiques més importants dels blogs en l’educació és que impulsen la creativitat, ja que configuren una eina d’autopublicació sense filtres, en plena llibertat i oberta al ciberespai. L’alumne és el protagonista del seu aprenentatge i a més el docent pot guiar-lo vers la consecució dels seus objectius.

En conclusió,  els blogs no tan sols defineixen una nova forma de periodisme, de militància política (i d’activisme) o de literatura, sinó que permeten albirar una nova orientació especialment enriquidora en el camp de l’ensenyament, prou castigat per la inèrcia de la tradició i per lleis educatives miops.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s