Projectes i decrets

Un cop retornats a la normalitat després del viatge d’estudis, em dedico a consultar les darreres informacions relatives al nou Batxillerat. A la pàgina de la XTEC apareix l’anomenat Projecte de Decret pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del Batxillerat (provisional), un document que intenta aclarir quin serà el futur dels docents que imparteixen aquest nivell en el camp de les diferents assignatures. El més rellevant ha estat la reducció d’hores de Llengua catalana i castellana, mentre que l’anglès (aquesta llengua omnipresent i molt respectable) manté les tres hores que ja posseïa. L’argument per aquesta davallada horària és que són les altres matèries les que han de treballar la llengua en els continguts específics (amb la terminologia escaient), tot contribuint a normalitzar-la. Això em sembla correcte, atès que la llengua és l’instrument que utilitzen els alumnes i ha de ser ben emprada arreu, no tan sols en les assignatures lingüístiques. El que no sembla tan clar és que els professors de les altres matèries puguin ser sempre competents en els aspectes lingüístics que calgui desenvolupar, en principi perquè no són filòlegs. Les llengües han d’ajudar l’alumnat en l’elaboració de textos correctes en l’ortografia, la sintaxi i la semàntica i alhora han de fomentar el gust per la lectura en l’apartat de literatura. Es podrà fer alguna cosa amb dues hores de llengua i literatura? Costa de creure que aquest projecte hagi estat perpetrat per pedagogs amb sentit comú, si més no perquè topa amb el greu retrocés ortogràfic que ha patit l’escola per la invasió audiovisual de la vida dels joves i per la dictadura SMS. Aquesta involució es veu fins i tot en certs nivells de l’ensenyament universitari: no sembla que una reducció pugui ser pertinent. A més, això donarà arguments a aquells que parlen de discriminació per raó de llengua (es redueixen les hores d’ambdues llengües oficials). I la Filosofia? Sobreviu, ja que es mantenen les tres hores de la Història de la Filosofia de segon, encara que la de primer es veu adulterada per la ciutadania i perd l’encís mistèric (i de retruc una hora). Les de modalitat esdevenen matèries de quatre hores i es podran triar entre Arts, Ciències i tecnologia i Humanitats i ciències socials, mentre que el treball de recerca es manté i apareixen les Ciències per al món contemporani, definides per alguns com un Muy Interesante (és a dir, ciència divulgativa) per a tots els batxillerats. Tornant a la polèmica de les llengües, els professors de Física i Química de Catalunya han lloat la reforma, ja que la consideren correctora, mentre que els de Filologia han lamentat que dues matèries tan rellevants pel que fa a les competències bàsiques perdin temps de dedicació. Per la meva banda, tot el suport a aquests darrers, ja que no es pot pretendre que l’alumnat prengui la Física alhora com una matèria lingüística. Menystenint la llengua, aquesta perd prestigi. Cal que reflexionem tots sobre aquest desori en què es troben les lleis educatives i sobretot pregar perquè no es produeixin trasbalsos polítics que tornin a portar-nos a la provisionalitat. Almenys, que puguem treballar uns anys en pau, no amb canvis continus de plantejament.