Projectes i decrets

azul2.jpg

Un cop retornats a la normalitat després del viatge d’estudis, em dedico a consultar les darreres informacions relatives al nou Batxillerat. A la pàgina de la XTEC apareix l’anomenat Projecte de Decret pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del Batxillerat (provisional), un document que intenta aclarir quin serà el futur dels docents que imparteixen aquest nivell en el camp de les diferents assignatures. El més rellevant ha estat la reducció d’hores de Llengua catalana i castellana, mentre que l’anglès (aquesta llengua omnipresent i molt respectable) manté les tres hores que ja posseïa. L’argument per aquesta davallada horària és que són les altres matèries les que han de treballar la llengua en els continguts específics (amb la terminologia escaient), tot contribuint a normalitzar-la. Això em sembla correcte, atès que la llengua és l’instrument que utilitzen els alumnes i ha de ser ben emprada arreu, no tan sols en les assignatures lingüístiques. El que no sembla tan clar és que els professors de les altres matèries puguin ser sempre competents en els aspectes lingüístics que calgui desenvolupar, en principi perquè no són filòlegs. Les llengües han d’ajudar l’alumnat en l’elaboració de textos correctes en l’ortografia, la sintaxi i la semàntica i alhora han de fomentar el gust per la lectura en l’apartat de literatura. Es podrà fer alguna cosa amb dues hores de llengua i literatura? Costa de creure que aquest projecte hagi estat perpetrat per pedagogs amb sentit comú, si més no perquè topa amb el greu retrocés ortogràfic que ha patit l’escola per la invasió audiovisual de la vida dels joves i per la dictadura SMS. Aquesta involució es veu fins i tot en certs nivells de l’ensenyament universitari: no sembla que una reducció pugui ser pertinent. A més, això donarà arguments a aquells que parlen de discriminació per raó de llengua (es redueixen les hores d’ambdues llengües oficials). I la Filosofia? Sobreviu, ja que es mantenen les tres hores de la Història de la Filosofia de segon, encara que la de primer es veu adulterada per la ciutadania i perd l’encís mistèric (i de retruc una hora). Les de modalitat esdevenen matèries de quatre hores i es podran triar entre Arts, Ciències i tecnologia i Humanitats i ciències socials, mentre que el treball de recerca es manté i apareixen les Ciències per al món contemporani, definides per alguns com un Muy Interesante (és a dir, ciència divulgativa) per a tots els batxillerats. Tornant a la polèmica de les llengües, els professors de Física i Química de Catalunya han lloat la reforma, ja que la consideren correctora, mentre que els de Filologia han lamentat que dues matèries tan rellevants pel que fa a les competències bàsiques perdin temps de dedicació. Per la meva banda, tot el suport a aquests darrers, ja que no es pot pretendre que l’alumnat prengui la Física alhora com una matèria lingüística. Menystenint la llengua, aquesta perd prestigi. Cal que reflexionem tots sobre aquest desori en què es troben les lleis educatives i sobretot pregar perquè no es produeixin trasbalsos polítics que tornin a portar-nos a la provisionalitat. Almenys, que puguem treballar uns anys en pau, no amb canvis continus de plantejament.

Anuncis

4 pensaments sobre “Projectes i decrets

  1. Sembla ser que han de ser professors de ciències, tot i que em penso que els de filosofia seríem totalment capaços d’impartir-la. En el decret també ho he buscat i no hi apareix.

  2. Quina grata sorpresa haver escoltat el teu nom de la radiofònica veu de la Núria Riquelme a El món a Rac1. Per si no t’has escoltat et citaven com a “expert en blocaire” dins una breu llista de ponents de la Catosfera. Me’n alegro i prometo estar-ne al corrent del que diguis.

    A més, escoltar el teu nom m’ha fet buscar al fons d’un calaix que no regiro gaire, el meu ben ponderat a nivell personal en aquell moment (no pas avui) Projecte Radio Lupis que va servir com a Treball de Recerca.

    Sense haver-me parat a comptar-les, probablement hi havia més de 20 faltes d’ortografia en la primera pàgina.
    Més tard, he volgut veure si feies alguna referència a la teva preparació per la conferència i m’he trobat amb aquest tema de la reducció d’hores de les llengües que tantes reflexions comporta i comportarà en els propers mesos, i mira per on que he decidit ficar-h cullerada.

    Crec que els coneixements ortogràfics, sintàctics i gramaticals que cal aprendre en una llengua com la catalana o la castellana s’aprenen en els primers cursos de primària i es repassen contínuament a la secundària inclús en el batxillerat. Els professors per tant, donen un temari que els alumnes coneixen d’anys anteriors malgrat no apliquin correctament.

    El problema crec que rau en la cura que té l’alumne pel llenguatge i amb això és amb el que crec que peca el sistema. S’ha d’intentar fer veure a l’estudiant la importància que té escriure i expressar-se correctament, i esforçar-se en inculcar una metodologia d’utilització de diccionaris, no només d’ortografia, a l’hora d’escriure.
    Aquest és un interès que, per naturalesa humana en l’edat adolescent, no es considera primordial.
    De la mateixa manera però, un cosí que s’ha mogut en el món de la docència química (semblo en Rajoy fent referència als cosins) m’assegura que l’edat òptima per captar la majoria de conceptes químics és rondant als 20 anys.

    Sembla ser doncs que, per A o per B, per genètica o per societat, la capacitat de raonar i aplicar uns conceptes apresos no acompanya a les noves generacions.

    Per això crec que no és qüestió de quantitat ni de qualitat sinó de metodologia, hàbit, rutina i, sobretot, fer entendre una necessitat bàsica com la d’expressar-se bé.

    Vaja, ja veurem com van les coses fins passat el 9 de març, amb parada al 14 de febrer.

    P.D: La teva notorietat de blocaire està augmentant quasi al nivell de Nuñez i Navarro.
    P.D2: Cal dir també que no tots els alumnes deurien escriure amb tantes faltes ortogràfiques com jo.
    P.D3: No se si dedicaries alguna entrada al fracàs escolar. Si ho fessis m’agradaria comentar que en la nostra generació (1987), m’atreveixo a dir que més d’un 50% no estudia el que va començar a estudiar l’any següent d’acabar l’escola.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s