La manipulació del concepte de llibertat

aznar.jpgÉs realment digna d’anàlisi la manipulació que el Partit Popular, el més reaccionari dels partits amb opcions de majoria a nivell estatal, realitza del concepte de la llibertat, basant-se en una suposada herència neoliberal (cal recordar que aquests autors defensen que no es pot fer res que atempti contra els drets de l’individu i acaben dissolent l’Estat i malmetent les millores a nivell social). Ara ha vingut José María Aznar a Barcelona per presentar el llibre ¿Libertad o coacción? Políticas lingüísticas y nacionalismos en España, editat per la FAES. Argumenta que no es pot acceptar que a Catalunya hi hagi un model d’immersió lingüística a les escoles, ja que això nega el principi d’elecció per part dels pares i dels mateixos alumnes. En els darrers dies hem tingut un debat mogut en el nostre blog en relació amb aquest tema, un debat presidit en tot moment per la tolerància i el respecte a les opinions alienes. La qüestió de la immersió lingüística ha aparegut i un dels comentaristes utilitzava el mateix argument que Aznar, la manca de llibertat de tria a Catalunya en la qüestió de la llengua vehicular de l’ensenyament. Em sembla que és prou clar que en el nostre país no hi ha conflicte lingüístic i que els casos que demanen l’opció alternativa són minoritaris. A més, el castellà està garantit en el nostre sistema educatiu i alhora la immersió no és mai total (alguns professors encara utilitzen la llengua castellana com a vehicular en les seves assignatures i no són perseguits ni fuetejats per cap genocida cultural). I no acaba aquí, ja que el castellà és la llengua majoritària pel que fa a l’ús social: si ens dediquem a passejar pels patis dels centres educatius ens adonarem que els nens i adolescents utilitzen com a vehicle dels jocs el castellà, mentre que el català ha esdevingut minoritari en aquest àmbit. La pregunta que cal formular és, doncs, la següent: quina és la llengua que cal protegir de forma preferent? La resposta és òbvia, atesa la diglòssia existent, que impedeix al català avançar pel camí de la igualtat en les relacions socials. El model d’immersió no és un model perfecte (cap no ho és), però garanteix que l’alumnat sigui escolaritzat en la llengua pròpia (és el que diu l’Estatut, llei fonamental de Catalunya) i que tingui un coneixement oral i escrit d’ambdues llengües oficials (català i castellà), amb la incorporació d’una llengua estrangera i l’opció d’una segona. Aznar parla d’un problema polític en l’arrel de la presumpta discriminació, desencadenat pels nacionalismes radicalitzats, segons ell causants de la desvertebració d’Espanya i, per extensió, de tots els mals de l’univers. L’al·legat a favor de la llibertat dels qui volen ser educats només en castellà topa sense remei amb la llibertat del poble de Catalunya per donar-se una llei en la qual es contempla que el català haurà de ser la llengua vehicular i cal recordar que l’Estat de Dret (que tants cops el PP al·ludeix) implica l’observació de les lleis (és un govern de lleis i no d’homes). La crítica del nacionalisme que addueix contrasta també amb el nacionalisme espanyol que ell defensa (cal defensar el castellà a Euskadi i Catalunya, però el català i l’èuscar no, atès que es tracta de llengües de segona categoria). Hi ha llibertat per als qui reivindiquen el castellà a Catalunya, però no per aquells que volen viure en català a la resta de l’Estat. Sí, i després parla de ciutadans coaccionats per raó de la llengua, com si estiguéssim balcanitzats, torturant els qui es neguen a seguir els paràmetres dels nacionalistes radicals. Si volem ser lliures, hem de poder conservar la nostra llengua, ja que ningú no ho farà per nosaltres, tot respectant la pluralitat. Ningú no pretén bandejar el castellà, que és un patrimoni cultural de què disposem, però no és lícit que alguns pretenguin negar allò que ens és propi i que és decisiu per constituir-nos com una realitat diferenciada. No ens poden negar el ser en nom de la llibertat, d’una llibertat pervertida pels amics dels tirans.

ARTICLE 35. DRETS LINGÜÍSTICS EN L’ÀMBIT DE L’ENSENYAMENT

  1. Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català, d’acord amb el que estableix aquest Estatut. El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i en el no universitari.
  2. Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ensenyament no universitari. També tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se a l’ensenyament. L’ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada en els plans d’estudis.
  3. Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual.
  4. El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin.
Anuncis

3 pensaments sobre “La manipulació del concepte de llibertat

  1. Es curioso que tenga usted esta reacción ante la presentación de un libro y llame usted reaccionario a un partido político que como bien dice es la única alternativa de poder a nivel nacional, ¿Quien es más reaccionario?
    Si como dice no hay ningún problema lingüistico en Cataluña, ¿como es que este tema genera semejante debate?
    Le voy a decir algo, yo conozco bien Barcelona, la he visitado durante los últimos 20 años unas 5 veces. La primera vez que fui allá por el año 86 la ciudad estaba llena de pintadas en las que se tachaba los textos en castellano y se dejaba el que estaba escrito en catalán, en aquel momento sí había un bilingüismo oficial real, la última vez que estuve fue en 2006, ya no había pintadas ni tachones, obviamente ya no había nada que tachar, todos los textos figuraban ya en un sólo idioma, el catalán, y no sólo eso, además los comerciantes tenían que rotular todo en catalán también bajo pena de multa, o la exigencia de hablar catalán para acceder a un puesto público en detrimento de otros valores
    Esto es sólo un ejemplo de como se ha ido apartando al castellano de la vida oficial y cotidiana.
    Saludos (por cierto, muy buena la canción que suena)

  2. Apreciado Davichu, gracias por tus comentarios.

    Evidentemente, llamar progresista al PP supondría una contradictio in terminis, por lo que no queda más remedio que considerarlo un partido reaccionario (quizá sería más fino decir que es conservador). El debate lingüístico ha sido agitado en Catalunya en los últimos años por Ciutadans y el PP, que han intentado provocar un conflicto que, lisa y llanamente, no existe. Es cierto que rige una ley de Política Lingüística que plantea la necesidad de rotular en catalán, por el hecho de que se trata de la lengua propia, la que necesita protección, la que tiene problemas importantes en su uso social. Que haya que saber catalán para acceder a la Administración me parece lógico, ya que es obligatorio el conocimiento de ambas lenguas oficiales (y este hecho está determinado por ley). Un funcionario que no domine el catalán desconoce una parte muy relevante del territorio en el que trabaja. Sobre la parte final, en la que comentas que el castellano se ha apartado de la vida cotidiana, discrepo profundamente por las razones que aparecen en el post. Se habla más el castellano hoy en Catalunya que hace 20 años por la inmigración: el castellano es todavía la primera lengua para mucha gente, mientras que el catalán puede acabar relegado a una lengua de cultura y de educación que no se utilice para las relaciones sociales. Un ejemplo: mi hijo estudia 3º de Primaria en una escuela concertada, de tradición catalana, y la mayoría de sus compañeros son castellanohablantes. Él domina a la perfección dicha lengua, y me parece muy bien, y tiene sus horas de castellano, que combina con las de catalán. Nadie niega que la presencia de dos lenguas contribuye a nuestra riqueza cultural; sin embargo, ello no impide afirmar que hoy en día es el catalán el que precisa una mayor protección. Y la gente no se siente coaccionada ni nada por el estilo.

  3. Sr. Enric, Todos los políticos atizan polémicas (muchas veces inexistentes) para dividir a la sociedad y conseguir réditos electorales. Todos, no sólo los que usted ha nombrado. Es parte del juego político y lo aceptamos en aras a la convivencia democrática o más bien partitocrática, porque, usted comprobará que nuestra supuesta democracia no es más que un instrumento al servicio de los partidos políticos. Partidos políticos que en el caso catalán, no sólo han atizado polémicas sino que incluso han sido capaces de crear problemas que no existían, como el tema lingüistico.
    No se si coincidirá conmigo en esto, pero llevo tiempo observando que, antes, los problemas siempre se planteaban desde la sociedad hacia la clase política, para que éstos los intentaran resolver, pero de un tiempo a esta parte, los problemas, van en dirección contraria, es decir, son los políticos quienes plantean los problemas a los ciudadanos, y como le digo esto se ve claramente en Cataluña, donde se han planteado temas como el Estatut, o el uso del catalán o incluso el tema secesión, cuando ésto a los ciudadanos les importa muy poquito.
    Saludos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s