Blogs, ensenyament i aprenentatge

El món dels blogs no és tan sols una xarxa endogàmica de quatre egocèntrics preocupats pel culte al si-mateix, com pensen els ignorants de la realitat social d’internet, sinó un conjunt d’eines que fan possible la interacció i l’autopublicació en diferents àmbits, un dels quals és l’educació. Per això existeixen els edublogs, bitàcoles al servei de l’ensenyament i de l’aprenentatge de les competències necessàries per a la comprensió del món actual, difícil de gestionar atesa la seva complexitat. Els avantatges dels blogs educatius són diversos: permeten fomentar la creativitat dels alumnes, integrar els continguts del currículum en un marc asincrònic, complementar els procediments que es posen en joc a l’aula presencial, incentivar l’ús de les TIC sense reduir-lo a l’aspecte lúdic (internet és molt més que el Messenger i els videojocs compartits en temps real), afavorir l’intercanvi i la col·laboració entre docents o participar en projectes educatius a nivell internacional. Alhora disposen d’una estructura cronològica que és molt adient per als treballs de recerca o els crèdits de síntesi (a nivell universitari, els treballs o projectes de fi de Carrera i les tesis doctorals), en permetre la seqüenciació en fases perfectament distingibles i el seguiment per part dels tutors i directors. I no podem oblidar que és una eina de múltiples usos, fàcil d’actualitzar i amb un mínim cost. En el nostre centre fins i tot és el vehicle dels podcasts de la ràdio escolar i ho podria ser també d’un projecte televisiu. No perdem temps en la feixuga edició HTML (encara que algunes vegades ens barallem amb els PHP del nostre estimat WordPress) i sabem que la integració de so, imatge i recursos multimèdia de tot tipus està garantida amb un mínim coneixement de la inserció de cada objecte (per exemple, del vídeo de Google que encapçala el nostre post). No ens podem negar a acceptar que el blog constitueix una revolució també en l’educació, per això faig una crida als docents que encara romanen en el regne del guix (al qual no renuncio però no com a única opció): cal que ens adaptem sense por a les eines que faciliten l’aprenentatge, ja que són més fàcils del que ens pensem i poden convertir la nostra feina en una tasca realment orientada a l’alumne, no simplement una transmissió unidireccional dels sabers petrificats. Bloguegem per ser millors.

Més informació, i a càrrec d’experts destacats, a la taula Blogs i educació, en el marc de la Catosfera 2008. No us la podeu perdre!