Propaganda i correcció política

Llegeixo en les pàgines de bits d’un diari espanyol que CiU ha atiat el fantasma de la immigració en un vídeo electoral. Es tracta d’un enregistrament propagandístic que, com tota propaganda, té l’objectiu de manipular les masses mitjançant signes lingüístics. Hi apareix un exemplar d’un diari amb la notícia que un magribí no vol que la seva filla de 7 anys faci gimnàstica a l’escola. I això és “atiar el fantasma de la immigració”, interpreta el periodista. Com si la immigració hagués de ser un tema sobre el qual no es pogués parlar, reduït a una bufada de veu apaivagada pels censors d’allò políticament correcte. No, no parlem d’això, ja que allò ignorat esdevé no-existent. Aquells que en parlin seran considerats immediatament feixistes, enemics de la democràcia i del pluralisme, murmuren els apòstols del pensament únic del partit únic, que afortunadament no són els únics que diuen que pensen. No dubto que la propaganda del candidat Duran i Lleida pot ser maliciosa, en el sentit que busca la connivència del català emprenyat amb “el problema” de l’arribada massiva de magribins, i per extensió d’immigrants, fet que per altra banda ha estat una constant de la història de la humanitat (i també de la de Catalunya, poble d’humans, com sabem). Però si llegim la notícia en qüestió i ens fixem en el contingut, independentment de la seva inclusió en un vídeo brut de propaganda barata, veiem que un pare no vol que la seva filla accedeixi als estudis que tothom ha de cursar, per la qual cosa està vulnerant de manera greu el seus drets en el camp de l’educació. Si existeix una llei per a tothom en aquest àmbit, en ser una llei és d’obligatori compliment i no hi caben discussions sobre la pertinença de la matèria en el marc dels valors d’una cultura concreta. Tots els ciutadans tenen els mateixos drets, per tant, el que està fent aquest pare (no em paro a discutir l’origen ètnic o la fe religiosa) és violar-los, per consegüent, incideix en la desigualtat i no pas en afavorir la igualtat, que ha de ser el valor màxim (juntament amb la llibertat) de tot sistema que vulgui anomenar-se democràtic. I sí, cal que en parlem, d’aquests temes, igual a com ho fem de la xacra del maltractament de les dones, perpetrat per cristians, ateus o agnòstics. I cal que en parlem sense discriminar: l’errada del titular rau a emfasitzar l’origen del pare, i això és el que contribueix a generar estereotips i a generalitzar de manera precipitada allò que pot ser un cas puntual. Per obra i gràcia de la propaganda, aquell cas puntual esdevé un problema greu que cal eradicar amb l’ajut dels polítics de torn.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s