Sort i dissort

Durant les darreres setmanes molta gent s’ha deixat els diners en uns papers rectangulars que els havien de donar sort. En el moment present, tan sols una quantitat ínfima (estadísticament menyspreable) ha aconseguit la seva fita. La resta roman en la mateixa misèria que abans. Una bogeria poc comprensible si reflexionem sobre la dificultat d’obtenir la grossa. Un número entre moltíssims apareix fruit de l’atzar i algunes famílies de territoris ben delimitats gaudeixen d’una jornada especial, envoltats de la premsa i proferint les mateixes bajanades que altres van proferir en anys anteriors. Els noticiaris del dia de la Loteria Nacional (sic) són sempre iguals any rere any, la immobilitat de l’estupidesa corregida i augmentada. Sí, jo també vaig jugar alguns dècims i altres menuderies i era plenament conscient del fet que estava contribuint a pagar la grossa a uns altres, ja que la probabilitat d’obtenir-la jo s’apropava al zero absolut. Pensava, però, que els que guanyarien la grossa tenien la mateixa probabilitat que jo i que a la millor la fortuna em faria costat. Milions de persones, però, al final compartirien la meva dissort i no em deixarien sol. Estranya regularitat de la natura. Però Hume em consola: del fet que durant tots els anys de la meva vida no hagi obtingut el primer premi de la loteria no se segueix que l’any vinent no pugui ser diferent (és que potser demà el sol no es dignarà a sortir!). Esperarem altres dotze mesos confiats en què no existeix certesa sinó només probabilitat, en un món de fenòmens canviants i de complexitat creixent.

Sempre és possible el contrari de tota qüestió de fet, car mai no pot implicar una contradicció i car la ment la concep amb la mateixa facilitat i claredat que si fos d’allò més ajustada a la realitat. Que el sol no sortirà demà no és una proposició menys intel·ligible ni implica més contradicció que l’afirmació que sortirà. Debades, doncs, intentaríem demostrar la seva falsedat. Si fos demostrativament falsa, implicaria una contradicció i mai no podria ser concebuda de manera prou clara per la ment.

David Hume (1982): Investigació sobre l’enteniment humà. Barcelona: Laia, secció IV, pp. 59 i s.

Advertisements

9 pensaments sobre “Sort i dissort

  1. “las probabilidades de que te caiga un rayo por la calle son de 1 entre 3.000.000, una cantidad “irrisoria” frente a hacer un pleno en el euromillón: 1 entre 76.275.360. O incluso acertar la primitiva: 1 entre 14.000.000. […] la probabilidad en la loteria de navidad es de 1 entre 85.000″

  2. Heràclit, aquestes xifres són l’evidència que estem sotmesos a les lleis de probabilitat ja des del moment de la nostra concepció. I que en aquell moment ens va tocar la loteria de l’existència.

  3. Enric, per si encara no ho saps a l’Ajuntament de Sant Fost, ha anat a parar un d’aquells premis que el diccionàri anomena la menudalla (l’expressió popular en diu “pedrea”) no és que Hume no sigui un bon consol, però acompanyat d’un petit premi sempre va millor.

    Bon any 2008!!!

  4. Ho dic en sèrio la foto la reconec, és d’un post del meu bloc, ara com arriba fins aquí és un mistèri per a mí de la virtualitat, potser he estat jo en algun moment que l’he posada,segur vaja, asseguro que ho he fet sense saber-ho, tant que no sé que he tocat sinó ara ho treuria, en pots ajudar a treure-la?

  5. Retroenllaç: El mal prossegueix el seu camí « Meditacions des de l’esfera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s