Periodisme 3.0

M’he assabentat de la presència de Juan Varela el 25 de gener a Granollers, en una taula al costat de Gordillo i Partal, on discutiran sobre l’ètica dels blogs. Aprofito per informar-vos que l’organització m’ha convidat a participar a la taula sobre blogs i educació, que tindrà lloc el mateix divendres a partir de les 19:30. Intentarem estar a l’alçada després d’escoltar aquests líders del moviment bloguer. Sobre Juan Varela, cal dir que és un dels teòrics sobre el que s’anomena Periodisme 3.0, expressió creada per Dan Gillmor per explicar la reacció del ciberespai als atemptats de l’11-S. Els blogs i els mitjans socials es convertiren en una nova forma de periodisme, capaç de fer front al periodisme tradicional, ancorat en fórmules del passat i excessivament controlat. Varela parla del final de l’era de la premsa, basant-se en el fet que els mitjans escrits de pagament pateixen una crisi profunda, atès que deixen de ser el mitjà de referència i el seu model de negoci s’esgota davant altres mitjans emergents (per exemple, els diaris gratuïts o els blogs i altres productes 2.0, que permeten la pràctica del periodisme sense el control de l’editor i la pressió de la ideologia). El canvi és definit en aquests termes:

El fenómeno más relevante y revolucionario de los últimos tiempos es la aparición del periodismo ciudadano o periodismo 3.0. La creación de contenidos por los propios lectores a través de herramientas digitales como los blogs, los foros, los wikis o los llamados medios hiperlocales.

La revolución de los medios sociales, los que permiten participar al público y lo convierten en creador, transformador y distribuidor del mensaje informativo , está cambiando para siempre a los medios y al periodismo. La comunicación es ahora una conversación.

Efectivament, el públic ja no és un receptacle passiu de la informació sinó que n’esdevé partícip, agent creador de notícies i part integrant de la gran discussió global, del conjunt de textos interrelacionats que defineixen una conversa. El bloguer crea continguts i n’és el qui edita i esmena, publica i presenta a la blogosfera per al seu reconeixement. El diari presenta la informació tancada en si mateixa; el blog és perpètuament beta, actualitzable i revisable per definició. No neix mort davant els usuaris, sinó que és recreat pels lectors, que alhora escriuen, interpreten, interpel·len i analitzen. L’autoritat, afirma Varela, es dilueix en el sistema de xarxes, que democratitza la informació i la sotmet a una multiplicitat de perspectives incommensurables. El periodista tradicional ja no és creïble ni objectiu (ho havia estat alguna vegada?): les seves paraules no són realment seves, sinó del grup empresarial al qual representa, amb uns interessos polítics concrets. Els diaris han esdevingut la veu del seu amo, la trista manipulació sistemàtica dels fets a partir dels mecanismes de poder. El periodisme tradicional no és del poble sinó de les elits. I els blogs, una altra mena d’elit no ideologitzada pels grans mitjans, ofereixen l’alternativa democràtica (de democràcia censitària: no tothom té accés a la xarxa) a l’opinió teledirigida, a l’esclavatge decimonònic lligat a una única cosmovisió. Els continguts, amb el nou Periodisme 3.0, ja no estan sota control. La informació és socialitzada per la flexibilitat dels nous suports i el periodista esdevé lliure creador d’opinions.

Anuncis

Un pensament sobre “Periodisme 3.0

  1. Retroenllaç: Periodisme ciutadà? « Meditacions des de l’esfera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s