Líders

200562763-005.jpgEls líders no raonen, manen. Els líders no dialoguen, pontifiquen. Converteixen la volubilitat de la paraula en dogma de fe. No accepten la dissensió perquè representen la veritat, l’adequació perfecta entre el seu enteniment i la cosa que ells -i només ells- han vist. Creuen que llur mandat dura segles i ignoren que tota glòria és efímera. Surten al carrer a la recerca d’una imatge i d’un bon titular, que s’inventen quan no suceeix res. Vetllen per la gent sense esma perquè ells no estimen la gent, sinó l’ego autocomplaent que els tiba el cervell polític. Acaben creient que el món es redueix a ells i que són imprescindibles, que el món els deu la vida. Els líders opinen que els opinadors estan manipulats perquè defensen l’altre en comptes d’ells mateixos. Els opinadors exalten pels mitjans les bondats dels qui no pensen com ells, potser perquè s’adonen que allò que volen els líders és insensat, una excrescència sorgida d’una neurona accidiosa. Els líders no saben que tot flueix, que el tren ja no torna a passar i que l’estació de les grans victòries queda lluny. Han de ser conscients de llur condició humana i de la manca de llibertat dels qui surten fora de si i es perden pel camí de la indiferència. Els líders han de ser valents i preparar-se pel desenllaç, per un món sense dogmes, obert a la pluralitat. Han de preparar-se per un món en què ells no puguin influir com abans.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s