Avaluats

Segons el darrer informe del Programa per a l’Avaluació Internacional dels Alumnes (PISA), els estudiants catalans han retrocedit en l’aprenentatge de les ciències i , per tant, en l’assoliment dels objectius competencials relacionats amb aquest camp. Hi ha fins i tot una classificació que ens situa en la posició 27 de 57 països, amb la “idíl·lica” Finlàndia en primer lloc. Seria important conèixer quina és la metodologia per dur a terme aquest procés d’avaluació i com s’estableix l’assoliment de les competències en un marc variat de sistemes educatius. Neus Sanmartí ha assenyalat que una de les possibles raons del retrocés pot ser l’arribada d’alumnat nouvingut, amb problemes previs d’escolarització i amb el consegüent procés d’adaptació, que no sempre és fàcil en arribar a un país nou amb costums i preceptes culturals diferents. Segur que aquests resultats seran utilitzats contra els docents i justificaran els intents de fiscalitzar els centres a través de processos d’avaluació que acabaran essent una competició per veure qui és el millor. Seria bo que els mateixos polítics també tinguessin avaluadors que analitzessin de forma rigorosa llur capteniment i la quantitat de ximpleries que poden arribar a proferir en el mínim temps possible. L’educació és una realitat complexa que necessita estabilitat i no pas una improvisació a base de lleis que només produeixen l’efecte de tombar la llei del govern anterior. No podem dependre d’alts càrrecs dedicats a canviar el nom de les coses sense modificar el fons mediocre que ens assisteix des de fa decennis. El despropòsit de la LOGSE (que tenia un aparell conceptual agosarat i que hagués triomfat amb molts més recursos) va voler ser substituït per la fracassada LOCE (un intent de retornar a les cavernes educatives, revàlida inclosa), que es va derogar per introduir la LOE, un simple maquillatge de la primera llei que perpetua els problemes. L’educació ha de tenir el seu propi procés i ha de ser portada per uns responsables que duguin a terme polítiques a llarg termini, amb les idees clares i un currículum ambiciós, orientada a les tecnologies de la informació i amb consciència ecològica, però sense defugir l’humanisme. I també amb uns valors clars, sense vacil·lacions. Potser així millorarem en ciències i fins i tot aconseguirem que els alumnes llegeixin i no siguin uns esclaus de la imatge.